REI CRETARIAE ROMANAE FAUTORES Bibliography 1999©


Please note that there is a Copyright on this document!

 

Contents

General titles
Archaeoometrie
Austria
Belgium, Netherlands, Luxemburg
Bulgaria
Congress reports and other compilations
Croatia
Czech
France
Germany
Greece and Cyprus
Great Britain
Hungary
Italy
North Africa
Poland
Romania
Slowakia
Slowenia
Spain and Portugal
Switzerland
Turkey and Near East
Yugoslavia and Macedonian Republic

 

Back to Roman Ceramics

 

General titles

G. Fülle, The internal organization of the Arretine Terra Sigillata industry: problems of evidence and interpretation. Journal Roman Stud. 87, 1997, 111-155.

H.F.W. Koens/R.J. Jansen, Computed tomography and ancient ceramics: a new approach. In: R.F. Docter/E.M. Moormann (eds.) Classical Archaeology towards the Third Millennium: Reflections and Perspectives. Proc. XVth Internat. Congr. Class. Arch., Amsterdam, July 12 -17, 1998. Allard Pierson Ser. 12 (Amsterdam 1999) 223-224.

A. Mees, Struktur und Organisation mediterraner und rheinischer Sigillata-Töpfereien. Jahrb. RGZM 44, 1997, 665-671.

R. Peroni, Classificazione tipologica, seriazione cronologica, distribuzione geografica. Aquileia Nostra 68, 1998, 9-28.

M.L. Ramos Sainz, Experimental archaeology: the manufacturing of terracottas in Roman times. In: R.F. Docter/E.M. Moormann (eds.) Classical Archaeology towards the Third Millennium: Reflections and Perspectives. Proc. XVth Internat. Congr. Class. Arch., Amsterdam, July 12 -17, 1998. Allard Pierson Ser. 12 (Amsterdam 1999) 314-316.

M. Roca Roumens/M.I. Fernández García (ed.), Terra sigillata hispánica: Centros de fabricación y producciones altoimperiales. Homenaje a María Angeles Mezquíriz (Jaén 1999).

G. B. Rogers, Poteries sigillées de la Gaule Centrale II. Les potiers. SITES hors-série 40 = Ph. Bet/R. Delage (dir.), Cahier Centre Arch. Lezoux 1 (Lezoux 1999). 2 Bände.

C. Schucany/S. Martin-Kilcher/L. Berger/D. Paunier (Hrsg.), Römische Keramik in der Schweiz. Céramique romaine en Suisse. Ceramica romana in Svizzera. Antiqua 31. Veröffentl. Schweiz. Ges. Ur- u. Frühgesch. (Basel 1999).

V. Stissi, Why do numbers count? A plea for a wider approach to excavation pottery. In: R.F. Docter/E.M. Moormann (eds.) Classical Archaeology towards the Third Millennium: Reflections and Perspectives. Proc. XVth Internat. Congr. Class. Arch., Amsterdam, July 12 -17, 1998. Allard Pierson Ser. 12 (Amsterdam 1999) 404-407.

L.E. Vaag, Phocaean Red Slip Ware, a study in typology, chronology and distribution. PhD Diss. Univ. Aarhus (Århus 1999).

F. Vilvorder/R.P. Symonds, Les céramiques engobées et métallescentes. Deux catégories de céramiques fines. In: R. Brulet/R.P. Symonds/F. Vilvorder (éd.), Céramiques engobées et métallescentes gallo-romaines. Actes coll. Louvain-la Neuve 18 mars 1995. RCRF Acta Suppl. 8 (Oxford 1999) 5-10.

 

Archäometrie

C. Batigne, La production de céramique culinaire à Lyon aux Ier s. avant et Ier s. après J.-C.: état de la recherche. In: S. Santoro Bianchi/B. Fabbri (a cura di), Il contributo delle analisi archeometriche allo studio delle ceramiche grezze e comuni. Il rapporto forma/funzione/impasto. Atti della 1a Giornata di archeometria della ceramica, Bologna, 28 febbraio 1997. Studi e Scavi 4 (Bologna 1997 [1998]) 75-80.

A. Bocquet, La production et la distribution des céramiques fines engobées et métallescentes dans le nord de la Gaule: approche minéralogique et géochimique. In: R. Brulet/R.P. Symonds/F. Vilvorder (éd.), Céramiques engobées et métallescentes gallo-romaines. Actes coll. Louvain-la Neuve 18 mars 1995. RCRF Acta Suppl. 8 (Oxford 1999) 129-286.

G. Cassani/A. Failla/S. Santoro, L'olla Sevegliano 4: un rapporto impasto/forma. In: S. Santoro Bianchi/B. Fabbri (a cura di), Il contributo delle analisi archeometriche allo studio delle ceramiche grezze e comuni. Il rapporto forma/funzione/impasto. Atti della 1a Giornata di archeometria della ceramica, Bologna, 28 febbraio 1997. Studi e Scavi 4 (Bologna 1997 [1998]) 95-100.

R. Chinelli, Analisi archeometriche sui mortai di Michaelerplatz. A proposito di alcuni mortai di probabile provenienza africana. In: S. Santoro Bianchi/B. Fabbri (a cura di), Il contributo delle analisi archeometriche allo studio delle ceramiche grezze e comuni. Il rapporto forma/funzione/impasto. Atti della 1a Giornata di archeometria della ceramica, Bologna, 28 febbraio 1997. Studi e Scavi 4 (Bologna 1997 [1998]) 121-127.

M. Daszkiewicz/G. Schneider, Chemical, Mineralogical and Technological Studies of Fabrics of Roman Vessels and Lamps from Poetovio. In: J. Isteni, Poetovio, zahodna grobi?a I. Grobne celote iz deelnega muzeja Joanneuma v Gradcu. ? Poetovio, the Western Cemeteries I. Grave-groups in the Landesmuseum Joanneum, Graz. Katalogi in monografije 32 (Ljubljana 1999) 173-189.

B. Fabbri/S. Gualteri/S. Santoro, L'alternativa chamotte/calcite nella ceramica grezza: prove tecniche. In: S. Santoro Bianchi/B. Fabbri (a cura di), Il contributo delle analisi archeometriche allo studio delle ceramiche grezze e comuni. Il rapporto forma/funzione/impasto. Atti della 1a Giornata di archeometria della ceramica, Bologna, 28 febbraio 1997. Studi e Scavi 4 (Bologna 1997 [1998]) 183-190.

Ch. Flügel/E. Flügel/M. Joakimski/U. Wagner, Analisi archeometrica sulla ceramica tipo Auerberg. In: S. Santoro Bianchi/B. Fabbri (a cura di), Il contributo delle analisi archeometriche allo studio delle ceramiche grezze e comuni. Il rapporto forma/funzione/impasto. Atti della 1a Giornata di archeometria della ceramica, Bologna, 28 febbraio 1997. Studi e Scavi 4 (Bologna 1997 [1998]) 92-94.

E. Grossetti/A. Failla, Ceramica grezza da Pianello di Val Tidone: forme e analisi archeometriche. In: S. Santoro Bianchi/B. Fabbri (a cura di), Il contributo delle analisi archeometriche allo studio delle ceramiche grezze e comuni. Il rapporto forma/funzione/impasto. Atti della 1a Giornata di archeometria della ceramica, Bologna, 28 febbraio 1997. Studi e Scavi 4 (Bologna 1997 [1998]) 169-173.

M.P. Lavizzari Pedrazzini, Analisi archeometriche e zone di approvvigionamento in Italia centro-settentrionale. In: C. Maccabruni/E. Calandra/M.G. Diani/L. Vecchi (a cura di), Multas per gentes et multa per aequora. Culture antiche in provincia di Pavia: Lomellina, Pavese, Oltrepò. Atti della giornata di studi, Gambolò, 18 maggio 1997 (Milano 1999) 25-28.

A. Mancini/M.M. Negro Ponzi Mancini, Il rapporto impasto/forma come elemento diagnostico della ceramica comune. I contenitori di S.Michele di Trino (VC). In: S. Santoro Bianchi/B. Fabbri (a cura di), Il contributo delle analisi archeometriche allo studio delle ceramiche grezze e comuni. Il rapporto forma/funzione/impasto. Atti della 1a Giornata di archeometria della ceramica, Bologna, 28 febbraio 1997. Studi e Scavi 4 (Bologna 1997 [1998]) 231-238.

F. Maselli Scotti/A. Failla/S. Santoro, Le ceramiche grezze di Aquileia: primi dati archeometrici. In: S. Santoro Bianchi/B. Fabbri (a cura di), Il contributo delle analisi archeometriche allo studio delle ceramiche grezze e comuni. Il rapporto forma/funzione/impasto. Atti della 1a Giornata di archeometria della ceramica, Bologna, 28 febbraio 1997. Studi e Scavi 4 (Bologna 1997 [1998]) 129-135.

L. Mazzeo Saracino/N. Morandi/M.C. Nannetti/M. Vergara, Una produzione di ceramica da cucina da Suasa (AN); esame tipologico e studio archeometrico per la definizione della funzione. In: S. Santoro Bianchi/B. Fabbri (a cura di), Il contributo delle analisi archeometriche allo studio delle ceramiche grezze e comuni. Il rapporto forma/funzione/impasto. Atti della 1a Giornata di archeometria della ceramica, Bologna, 28 febbraio 1997. Studi e Scavi 4 (Bologna 1997 [1998]) 200-213.

M. Pasquinucci/C. Capelli/A. Del Rio/S. Menchelli, Analisi morfologiche, archeometriche e funzionali sulle ceramiche comuni di età romana dagli horrea di Vada Volaterrana (Rosignano M.mo, Livorno). In: S. Santoro Bianchi/B. Fabbri (a cura di), Il contributo delle analisi archeometriche allo studio delle ceramiche grezze e comuni. Il rapporto forma/funzione/impasto. Atti della 1a Giornata di archeometria della ceramica, Bologna, 28 febbraio 1997. Studi e Scavi 4 (Bologna 1997 [1998]) 214-221.

M. Picon, Le passage des céramiques culinaires gauloises aux céramiques culinaires romaines, à la Graufesenque (Aveyron, F): résultats et questions. In: S. Santoro Bianchi/B. Fabbri (a cura di), Il contributo delle analisi archeometriche allo studio delle ceramiche grezze e comuni. Il rapporto forma/funzione/impasto. Atti della 1a Giornata di archeometria della ceramica, Bologna, 28 febbraio 1997. Studi e Scavi 4 (Bologna 1997 [1998]) 71-74.

M.L. Rautman/H. Neff/B. Gomez/S. Vaughan/M.D. Glascock, Amphoras and roof-tiles from Late Roman Cyprus: a compositional study of calcareous ceramics from Kalavasos-Kopetra. Journal Roman Arch. 12, 1999, 377-391.

M.P. Riccardi/P. Duminuco/L. Vecchi, La ceramica comune dell'antica "Clastidium": studio archeometrico di corredi tombali dalla necropoli romana dell'area Pleba (fine I-III sec. d.C.). In: S. Santoro Bianchi/B. Fabbri (a cura di), Il contributo delle analisi archeometriche allo studio delle ceramiche grezze e comuni. Il rapporto forma/funzione/impasto. Atti della 1a Giornata di archeometria della ceramica, Bologna, 28 febbraio 1997. Studi e Scavi 4 (Bologna 1997 [1998]) 156-161.

S. Zabehlicky-Scheffenegger/R. Sauer, Olle ad impasto di grafite del Magdalensberg: forme, funzione ed analisi archeometriche. In: S. Santoro Bianchi/B. Fabbri (a cura di), Il contributo delle analisi archeometriche allo studio delle ceramiche grezze e comuni. Il rapporto forma/funzione/impasto. Atti 1a Giornata di archeometria della ceramica ? Bologna, 28 febbraio 1997 Studi e Scavi 4 (Bologna 1997[1998]) 87-91.

 

Kongreßberichte und andere Sammelwerke

Arqueomediterrània 4. Les fàcies ceràmiques d'importació a la costa ibèrica, les Balears i les Pitiüses durant el segle III aC i la primera meitat del segle II aC (Barcelona 1998).

R. Brulet/R.P. Symonds/F. Vilvorder (éd.), Céramiques engobées et métallescentes gallo-romaines. Actes coll. Louvain-la Neuve 18 mars 1995. RCRF Acta Suppl. 8 (Oxford 1999).

II Col.loqui internac. d'Arqu. romana. El vi a l'antiguitat. Economia, producció i comerç al Mediterrani Occidental. Monogr. Badalonines 14 (Badalona 1998).

Contextos ceràmics d'època romana tardana i de l'alta Edat Mitjana (segles IV-X). Arqueomediterrania 2 (Barcelona 1997).

J.-Y. Empereur (éd.), Commerce et artisanat dans l?Alexandrie hellénistique et romaine. Actes du Colloque d?Athènes 11.-12.12.1988. Bull. Corr. Hellénique Suppl. 33 (Paris 1998).

D' Episthmonikh/ suna/nthsh gia th/n ellhnistikh/ keramikh/ (Athens 1997).

N. Gudea (Hrsg.), Roman Frontier Studies. Proc. XVIIth Internat. Congr. Roman Frontier Stud. (Zalu 1999).

J. Mangas (ed.), Actas III Congr. Hispano-Italiano. Italia e Hispania en la crisis de la república romana (Madrid 1998).

V. Righini (a cura di), Le fornaci romane - produzione di anfore e laterizi con marchi di fabbrica nella Cispadana orientale e nell'Alto Adriatico. Atti Giornate Internaz. di Studio, Rimini 16-17 ottobre 1993 (Rimini 1998).

L. Rivet (éd.), S.F.E.C.A.G. Actes Congr. Fribourg (Marseille 1999).

 

Belgien, Niederlande, Luxemburg

R. Brulet/R.P. Symonds/F. Vilvorder (éd.), Céramiques engobées et métallescentes gallo-romaines. Actes coll. Louvain-la Neuve 18 mars 1995. RCRF Acta Suppl. 8 (Oxford 1999).

X. Deru, Cinq sites de référence pour la chronologie des céramiques engobées et métallescentes. In: R. Brulet/R.P. Symonds/F. Vilvorder (éd.), Céramiques engobées et métallescentes gallo-romaines. Actes coll. Louvain-la Neuve 18 mars 1995. RCRF Acta Suppl. 8 (Oxford 1999) 371-375.

C. Massart, Quelques considérations sur les céramiques engobées et métallescentes dans les mobiliers funéraires des tumulus hesbignons. In: R. Brulet/R.P. Symonds/F. Vilvorder (éd.), Céramiques engobées et métallescentes gallo-romaines. Actes coll. Louvain-la Neuve 18 mars 1995. RCRF Acta Suppl. 8 (Oxford 1999) 393-403.

N. Metzler-Zens et al., Lamadelaine - une nécropole de l'oppidum du Titelberg. Dossiers d'Arch. du Musée Nat. d'Hist. et d'Art 4 (Luxembourg 1999).

 

Bulgarien

(G. Kabakieva)

A. Bozkova, La céramique des nécropoles hellénistiques de Cabylé. In: D' Episthmonikh/ suna/nthsh gia th/n ellhnistikh/ keramikh/ (Athens 1997) 123-127.

J. Burow, Hellenistische Keramik in Durankulak (Bulgarien). In: D' Episthmonikh/ suna/nthsh gia th/n ellhnistikh/ keramikh/ (Athens 1997) 135-137.

M. iikova/K. Dimitrov, La céramique hellénistique de la ville thrace de Sborjanovo (Bulgarie du Nord-Est). In: D' Episthmonikh/ suna/nthsh gia th/n ellhnistikh/ keramikh/ (Athens 1997) 128-134.

R.F. Falkner, The Pottery. In: A. Poulter, Nicopolis ad Istrum. A Roman to Early Byzantine City. The Pottery and Glass. Reports Research Com. Soc. Ant. London 57 (London 1999) 55-296.

G. Kabakieva, Neue Angaben zum frührömischen Legionslager am Oescus-Fluss (Nordbulgarien). Grabungsergebnisse 1995-1996. In: N. Gudea (Hrsg.), Roman Frontier Studies. Proc. XVIIth Internat. Congr. Roman Frontier Stud. (Zalu 1999) 487-494.G. Kovatchev, Petites amphores en terre glaise de l'epoque romaine de la Thrace de l'ouest. Archeologija (Sofia) 1998, 58-64.

I. Kullef/R. Djingova/G. Kabakieva, On the origin of the Roman pottery from Moesia inferior (North Bulgaria). Arch. Bulgarica 1999/3, 29-38.

G. Kuzmanov, Spätantike glasierte Keramik aus Bulgarien. Arch. Bulgarica 1998/1, 81-85.

 

Deutschland

(A. Mees)

B. Anzenberger/J. Leicht/F. Srownal, Ein römischer Ziegelbrennofen in Germering. In: Das arch. Jahr in Bayern 1998 (Stuttgart 1998) 88-89.

A. von Berg, Spätantike Gräber bei den Sürzer-Höfen in der Gemarkung Kobern-Gondorf, Kreis Mayen-Koblenz. Berichte zur Archäologie an Mittelrhein und Mosel 5. Trierer Zeitschr., Beih. 23 (Trier 1997).

M. Brückner, Die spätrömischen Grabfunde aus Andernach. Arch. Schr. Inst. für Vor- und Frühgesch. der Johannes Gutenberg-Univ. Mainz 7 (Mainz 1999).

L. Clemens, Ein frühmittelalterlicher Graffito auf einer Terra-Sigillata-Scherbe aus Trier. Trierer Zeitschr. 61, 1998, 241-247.

C. van Driel-Murray/H.-H. Hartmann, Das Ostkastell von Welzheim, Rems-Murr-Kreis. Die römischen Lederfunde. Die Terra Sigillata. Forsch. u. Ber. Vor- und Frühgesch. Baden-Württemberg 42 (Stuttgart 1999).

A. Faber (Hrsg.), Das Römische Gräberfeld auf der Keckwiese in Kempten II. Gräber der mittleren Kaiserzeit und Infrastruktur des Gräberfelds sowie Siedlungsbefunde im Ostteil der Keckwiese. Cambodunumforsch. 6. Materialh. Bayer. Vorgesch. A 75 (Kallmünz/Opf. 1998).

G. Fingerlin, Dangstetten II. Katalog der Funde (Fundstellen 604 bis 1358). Forsch. u. Ber. Vor- und Frühgesch. Baden-Württemberg 69 (Stuttgart 1998).

Ch. Flügel/E. Flügel/M. Joakimski/U. Wagner, Analisi archeometrica sulla ceramica tipo Auerberg. In: S. Santoro Bianchi/B. Fabbri (a cura di), Il contributo delle analisi archeometriche allo studio delle ceramiche grezze e comuni. Il rapporto forma/funzione/impasto. Atti della 1a Giornata di archeometria della ceramica, Bologna, 28 febbraio 1997. Studi e Scavi 4 (Bologna 1997 [1998]) 92-94.

Ch. Flügel, Der Auerberg III. Die römische Keramik. Münchner Beitr. Vor- u. Frühgesch. 47 (München 1999).

A. Gaubatz-Sattler, SVMELOCENNA. Geschichte und Topographie des römischen Rottenburg am Neckar nach den Befunden und Funden bis 1985. Forsch. u. Ber. Vor- u. Frühgesch. Baden-Württemberg 71 (Stuttgart 1999).

A. Hagendorn, Die Villa rustica von Großsachsen, Gem. Hirschberg, Rhein-Neckar-Kreis. Ein römischer Gutshof im Spiegel seiner zentralen Gebäude. Materialh. Arch. Baden-Württemberg 45 (Stuttgart 1999).

B. Kainrath/G. Sorge, Die römische Villa von Unterhaar. Bayer. Vorgeschbl. 63, 111-166.

H.-J. Kellner, Römisches Bad von Leustetten (Oberbayern). Bayer. Vorgeschbl. 63, 1998, 281-292.

L. Kesselring-Poth, Ein römisches Brandgräberfeld im Bonner Regierungsviertel. In: Arch. im Rheinland 1998 (Köln/Bonn 1999) 72-74.

P. Krebs/A. Schmidt/U. Schoenfelder, Eisenzeitliche Besiedlungsspuren und ein römisches Gräberfeld in Meckenheim. In: Arch. im Rheinland 1998 (Köln/Bonn 1999) 55-57.

H. Merten, Das geschriebene Schicksal. Zu einer römischen Terrakotte vom Domfreihof in Trier. Trierer Zeitschr. 61, 1998, 119-128.

M. Müller, Faimingen - Phoebiana II, die römischen Grabfunde. Limesforsch. 26 (Mainz 1999).

H.U. Nuber/G. Seitz, AQVAE (?)/Bad Gögging, Römische Staatsheilthermen. In: Das arch. Jahr in Bayern 1998 (Stuttgart 1998) 75-77.

G. Seitz, Rainau-Buch I. Steinbauten im römischen Kastellvicus von Rainau-Buch (Ostalbkreis). Forsch. u. Ber. Vor- u. Frühgesch. Baden-Württemberg 57 (Stuttgart 1999).

R. Sölch, Die Terra-Sigillata-Manufaktur von Schwabmünchen-Schwabegg. Materialh. Bayer. Vorgesch. A 81 (Kallmünz/Opf. 1999).

F. Vilvorder, Les productions de céramiques engobées et métallescentes dans l'Est de la France, la Rhénanie et la rive droite du Rhin. In: R. Brulet/R.P. Symonds/F. Vilvorder (éd.), Céramiques engobées et métallescentes gallo-romaines. Actes coll. Louvain-la Neuve 18 mars 1995. RCRF Acta Suppl. 8 (Oxford 1999) 69-126.

G. Wieland, Die keltischen Viereckschanzen von Fellbach-Schmiden (Rems-Murr-Kreis) und Ehningen (Kreis Böblingen). Forsch. u. Ber. Vor- u. Frühgesch. Baden-Württemberg 80 (Stuttgart 1999).

A. Wigg, Neu entdeckte halternzeitliche Militärlager in Mittelhessen. In: W. Schlüter/R. Wiegels (Hrsg.), Rom, Germanien und die Ausgrabungen von Kalkriese. Osnabrücker Forsch. zu Altertum und Antike-Rezeption 1. Kulturregion Osnabrück 10 (Osnabrück 1999) 419ff.

 

Frankreich

(A. Desbat)

A. Bacaria i Martus/J. Buxeda i Garrigos, Caractérisation archéométrique d'un lot de DSP de l'aire de Carcassonne. S.F.E.C.A.G. Actes Congr. Fribourg (Marseille 1999) 361-372.

Ph. Barral, Place des influences méditerranéennes dans l'évolution de la céramique indigène en pays èduen, aux IIe-Ier siècles avant notre ère. In: M. Tuffreau-Libre/A. Jaques (éd.), La céramique précoce en Gaule Belgique et dans les régions voisines: de la poterie Gauloise à la céramique gallo-romaine. Actes table ronde d'Arras, 14 au 17 octobre 1996. Nord-Ouest Arch. 6 (1998) 367-384.

Y. Barrat/D. Morize, Les pots d'horticulture dans le monde antique et les jardins de la villa gallo-romaine de Richebourg (Yvelines). S.F.E.C.A.G. Actes Congr. Fribourg (Marseille 1999) 213-236.

C. Batigne, La production de céramique culinaire à Lyon aux Ier s. avant et Ier s. après J.-C.: état de la recherche. In: S. Santoro Bianchi/B. Fabbri (a cura di), Il contributo delle analisi archeometriche allo studio delle ceramiche grezze e comuni. Il rapporto forma/funzione/impasto. Atti della 1a Giornata di archeometria della ceramica, Bologna, 28 febbraio 1997. Studi e Scavi 4 (Bologna 1997 [1998]) 75-80.

V. Bernard/D. Vermeersch, Etude conjointe de la céramique et des largeurs de cernes de chênes provenant des niveaux de la Tène finale et gallo-romains précoces de Famechon "le Marais" (Somme) France. In: M. Tuffreau-Libre/A. Jaques (éd.), La céramique précoce en Gaule Belgique et dans les régions voisines: de la poterie Gauloise à la céramique gallo-romaine. Actes table ronde d'Arras, 14 au 17 octobre 1996. Nord-Ouest Arch. 6 (1998) 129-140.

Ph. Bet/D. Gras, Parois fines engobées et céramique métallescente de Lezoux. In: R. Brulet/R.P. Symonds/F. Vilvorder (éd.), Céramiques engobées et métallescentes gallo-romaines. Actes coll. Louvain-la Neuve 18 mars 1995. RCRF Acta Suppl. 8 (Oxford 1999) 13-38.

M. Bonifay/M.-B. Carre/Y. Rigoir, Fouilles à Marseille. Les mobiliers (Ier-VIIe siècles ap. J.-C.). Travaux du Centre Camille-Julian 22. Etudes Massaliètes 5 (Paris 1998).

A. Boquet, La production et la distribution des céramiques fines engobées et métallescentes dans le nord de la Gaule: approche minéralogique et géochimique. In: R. Brulet/R.P. Symonds/F. Vilvorder (éd.), Céramiques engobées et métallescentes gallo-romaines. Actes coll. Louvain-la Neuve 18 mars 1995. RCRF Acta Suppl. 8 (Oxford 1999) 129-286.

R. Brulet/D. Laduron/B. Misonne, Fingerprint and Technical Approach of Late Samian Ware from Argonne and Northwestern Gaul. In: Discussion with the Past, Archaeological studies presented to W.A. van Es (Amersfort 1999) 157-166.

M.P. Chambon/N. Rouquet, La céramique à "engobe rouge brossé" du site de Lazenay à Bourges (Cher). S.F.E.C.A.G. Actes Congr. Fribourg (Marseille 1999) 373-382.

M. Chossenot, Les deux fours de potiers de Bergères-les-Vertus, La Noue Abdon (Marne): un exemple d'évolution typologique et technologique des dernières décennies avant notre ère. In: M. Tuffreau-Libre/A. Jaques (éd.), La céramique précoce en Gaule Belgique et dans les régions voisines: de la poterie Gauloise à la céramique gallo-romaine. Actes table ronde d'Arras, 14 au 17 octobre 1996. Nord-Ouest Arch. 6 (1998) 185-194.

R. Delage, Réflexions sur la classification des décors sur sigillées du Centre de la Gaule des IIe et IIIe siècles: le rôle des marques épigraphiques et des différents critères d'analyse. S.F.E.C.A.G. Actes Congr. Fribourg (Marseille 1999) 311-338.

X. Deru, L'atelier de Bergères-les-Vertus (Marne) et l'acquisition par les potiers gaulois d'un nouveau répertoire. In: M. Tuffreau-Libre/A. Jaques (éd.), La céramique précoce en Gaule Belgique et dans les régions voisines: de la poterie Gauloise à la céramique gallo-romaine. Actes table ronde d'Arras, 14 au 17 octobre 1996. Nord-Ouest Arch. 6 (1998) 179-184.

A. Desbat, Pots horticoles antiques de Lyon et de Vienne. Rev. Arch. Est et Centre Est 48, 1997, 311-318.

A. Desbat, Vases moulés en sigillée claire italique trouvés à Lyon et à Vienne. S.F.E.C.A.G. Actes Congr. Fribourg (Marseille 1999) 383-386.

A. Desbat/C. Godard, La chonologie des céramiques métallescentes: l'exemple de Lyon. In: R. Brulet/R.P. Symonds/F. Vilvorder (éd.), Céramiques engobées et métallescentes gallo-romaines. Actes coll. Louvain-la Neuve 18 mars 1995. RCRF Acta Suppl. 8 (Oxford 1999) 377-391.

B. Dufaÿ, Les potiers, la terre et le terroir. S.F.E.C.A.G. Actes Congr. Fribourg (Marseille 1999) 261-278.

S. Dubois/P. Lemaire, Un exemple du répertoire céramique en usage au début de l'époque augustéenne dans la région amiènoise. In: M. Tuffreau-Libre/A. Jaques (éd.), La céramique précoce en Gaule Belgique et dans les régions voisines: de la poterie Gauloise à la céramique gallo-romaine. Actes table ronde d'Arras, 14 au 17 octobre 1996. Nord-Ouest Arch. 6 (1998) 113-128.

M.-N. Faulon/M.-Y. Daire, De la poterie gauloise à la céramique romaine en Armorique. In: M. Tuffreau-Libre/A. Jaques (éd.), La céramique précoce en Gaule Belgique et dans les régions voisines: de la poterie Gauloise à la céramique gallo-romaine. Actes table ronde d'Arras, 14 au 17 octobre 1996. Nord-Ouest Arch. 6 (1998) 223-230.

M. Feller/R. Brulet, Recherches sur les ateliers de céramique gallo-romaine en Argonne: Prospection-inventaire dans le massif de Hesse et le site de production des Allieux 1. Arch. Mosellana 3, 1998, 229-368.

J.-F. Geoffroy, Etude techno-typologique de la céramique découverte sur le site de la ferme indigène d'Henin-Beaumont (Pas-de-Calais), campagne 1994. In: M. Tuffreau-Libre/A. Jaques (éd.), La céramique précoce en Gaule Belgique et dans les régions voisines: de la poterie Gauloise à la céramique gallo-romaine. Actes table ronde d'Arras, 14 au 17 octobre 1996. Nord-Ouest Arch. 6 (1998) 77-100.

J.-F. Geoffroy, Les céramiques engobées et métallescentes découvertes à Bavay (Nord). In: R. Brulet/R.P. Symonds/F. Vilvorder (éd.), Céramiques engobées et métallescentes gallo-romaines. Actes coll. Louvain-la Neuve 18 mars 1995. RCRF Acta Suppl. 8 (Oxford 1999) 313-331.

F. Gérard, Une nouvelle officine de céramique sigillée en Moselle. S.F.E.C.A.G. Actes Congr. Fribourg (Marseille 1999) 349-360.

L. Guyard, Les céramiques antiques précoces découvertes à l'emplacement du cardo rue Saint-Martin (Paris IVème). In: M. Tuffreau-Libre/A. Jaques (éd.), La céramique précoce en Gaule Belgique et dans les régions voisines: de la poterie Gauloise à la céramique gallo-romaine. Actes table ronde d'Arras, 14 au 17 octobre 1996. Nord-Ouest Arch. 6 (1998) 141-156.

A. Jacques/P. Rossignol, La céramique de la fin de La Téne et du début de la romanisation en Artois. In: M. Tuffreau-Libre/A. Jaques (éd.), La céramique précoce en Gaule Belgique et dans les régions voisines: de la poterie Gauloise à la céramique gallo-romaine. Actes table ronde d'Arras, 14 au 17 octobre 1996. Nord-Ouest Arch. 6 (1998) 25-43.

N. Jobelot/S. Marion/P. Métrot/D. Vermeersch, La céramique à l'époque gallo-romaine précoce dans le Nord de l'Ile-de-France. In: M. Tuffreau-Libre/A. Jaques (éd.), La céramique précoce en Gaule Belgique et dans les régions voisines: de la poterie Gauloise à la céramique gallo-romaine. Actes table ronde d'Arras, 14 au 17 octobre 1996. Nord-Ouest Arch. 6 (1998) 269-290.

N. Jobelot/S. Robin, La céramique augustéenne de Lutèce: les fosses de l'Ecole des Mines de Paris. In: M. Tuffreau-Libre/A. Jaques (éd.), La céramique précoce en Gaule Belgique et dans les régions voisines: de la poterie Gauloise à la céramique gallo-romaine. Actes table ronde d'Arras, 14 au 17 octobre 1996. Nord-Ouest Arch. 6 (1998) 291-304.

M. Joly, La céramique précoce en Champagne: l'exemple de Reims. In: M. Tuffreau-Libre/A. Jaques (éd.), La céramique précoce en Gaule Belgique et dans les régions voisines: de la poterie Gauloise à la céramique gallo-romaine. Actes table ronde d'Arras, 14 au 17 octobre 1996. Nord-Ouest Arch. 6 (1998) 157-178.

M. Joly, Les ateliers de Bourgogne et de Franche-Comté. In: R. Brulet/R.P. Symonds/F. Vilvorder (éd.), Céramiques engobées et métallescentes gallo-romaines. Actes coll. Louvain-la Neuve 18 mars 1995. RCRF Acta Suppl. 8 (Oxford 1999) 39-68.

H. Kerebel/R. Ferrette, La céramique précoce sur le site de Monterfil II à Corseul (Côtes d'Armor), chef-lieu de la Cité des Coriosolites. In: M. Tuffreau-Libre/A. Jaques (éd.), La céramique précoce en Gaule Belgique et dans les régions voisines: de la poterie Gauloise à la céramique gallo-romaine. Actes table ronde d'Arras, 14 au 17 octobre 1996. Nord-Ouest Arch. 6 (1998) 209-222.

C. Laroche, Besançon, Saint-Jean (Doubs): la céramique de six dépotoirs (fin du Ier siècle avant J.-C. - première moitié du Ier siècle apreès J.-C.). Rev. Arch. Est et Centre Est 48, 1997, 219-260.

F. Lemaire/P. Rossignol, La céramique de la fin de La Tène et du début de l'époque gallo-romaine de Conchil-le-Temple (Pas-de-Calais). In: M. Tuffreau-Libre/A. Jaques (éd.), La céramique précoce en Gaule Belgique et dans les régions voisines: de la poterie Gauloise à la céramique gallo-romaine. Actes table ronde d'Arras, 14 au 17 octobre 1996. Nord-Ouest Arch. 6 (1998) 59-76.

G. Leman-Delerive, La céramique de La Tène finale dans la partie septentrionale de la Gaule Belgique. In: M. Tuffreau-Libre/A. Jaques (éd.), La céramique précoce en Gaule Belgique et dans les régions voisines: de la poterie Gauloise à la céramique gallo-romaine. Actes table ronde d'Arras, 14 au 17 octobre 1996. Nord-Ouest Arch. 6 (1998) 11-24.

E. Marlière, Les amphores républicaines et du début de l'Empire en Gaule Belgique Occidentale: une prèmere approche. In: M. Tuffreau-Libre/A. Jaques (éd.), La céramique précoce en Gaule Belgique et dans les régions voisines: de la poterie Gauloise à la céramique gallo-romaine. Actes table ronde d'Arras, 14 au 17 octobre 1996. Nord-Ouest Arch. 6 (1998) 101-112.

Th. Martin, La tradition italique sur les sigillées décorées précoces de Montans. S.F.E.C.A.G. Actes Congr. Fribourg (Marseille 1999) 291-310.

T. Martin, Le port de Bordeaux et la diffusion atlantique des sigillés montanaises. Pallas 50, 1999, 27-41.

S. Mauné/C. Sanchez, Une production de céramique à vernis noir dans la région de Béziers (Hérault) entre la fin du IIe s. et le milieu di Ier s. av. J.-C.: emprunt indigène ou présence italienne précoce? Rev. Arch. Narbonnaise 32, 1999, 125-145.

J. Philippe, La céramique sigillée de Rampillon (Seine-et-Marne). Bull. Groupement Arch. Seine-et-Marne 35/38, 1994/97, 29-35.

J. Philippe, Etude du mobilier du site "des Closeaux" à Herbeville (Yvelines). Bull. Arch. Vexin Français 30, 1997, 79-85.

M. Picon, Le passage des céramiques culinaires gauloises aux céramiques culinaires romaines, à la Graufesenque (Aveyron, F): résultats et questions. In: S. Santoro Bianchi/B. Fabbri (a cura di), Il contributo delle analisi archeometriche allo studio delle ceramiche grezze e comuni. Il rapporto forma/funzione/impasto. Atti della 1a Giornata di archeometria della ceramica, Bologna, 28 febbraio 1997. Studi e Scavi 4 (Bologna 1997 [1998]) 71-74.

M. Picon, La céramique sigillée est-elle une céramique comme les autres? L'Archéologue 1999, 12-16.

P. Pion, L'évolution de la céramique indigène dans la vallée de l'Aisne aux IIe et Ier siècles avant J.-C.: prospectives d'anthropologie économique, sociale et culturelle à partir des faciès de consommation. In: M. Tuffreau-Libre/A. Jaques (éd.), La céramique précoce en Gaule Belgique et dans les régions voisines: de la poterie Gauloise à la céramique gallo-romaine. Actes table ronde d'Arras, 14 au 17 octobre 1996. Nord-Ouest Arch. 6 (1998) 141-156.

G. B. Rogers, Poteries sigillées de la Gaule Centrale II. Les potiers. SITES hors-série 40 = Ph. Bet/R. Delage (dir.), Cahier Centre Arch. Lezoux 1 (Lezoux 1999). 2 vol.

A.-M. Romeuf/J. Romeuf, La quartier artisanal gallo-romain des Martres-de-Veyre (Puy-de-Dôme). Deuxième cahier du Centre Arch. de Lezoux (Lezoux 1999).

J.-M. Séguier, Un aspect de la romanisation en territoire sénon: la céramique de la fin de l'Age du Fer et du début du Haut-Empire du secteur de confluence Seine-Yonne. In: M. Tuffreau-Libre/A. Jaques (éd.), La céramique précoce en Gaule Belgique et dans les régions voisines: de la poterie Gauloise à la céramique gallo-romaine. Actes table ronde d'Arras, 14 au 17 octobre 1996. Nord-Ouest Arch. 6 (1998) 335-366.

H. Selles, La céramique gallo-romaine précoce à Chartres. In: M. Tuffreau-Libre/A. Jaques (éd.), La céramique précoce en Gaule Belgique et dans les régions voisines: de la poterie Gauloise à la céramique gallo-romaine. Actes table ronde d'Arras, 14 au 17 octobre 1996. Nord-Ouest Arch. 6 (1998) 317-334.

L. Simon, Le mobilier gallo-romain des établissements agricoles d'Hélouine et du Deffroux à Marcé (Maine-et-Loire). S.F.E.C.A.G. Actes Congr. Fribourg (Marseille 1999) 199-212.

R.P. Symonds, Céramiques engobées et métallescentes dans le nord de la Gaule: nouvelles études sur Boulogne-sur-Mer, Beauvais et la région de Beaumont-sur-Oise. In: R. Brulet/R.P. Symonds/F. Vilvorder (éd.), Céramiques engobées et métallescentes gallo-romaines. Actes coll. Louvain-la Neuve 18 mars 1995. RCRF Acta Suppl. 8 (Oxford 1999) 291-312.

J.-L. Tilhard, La céramique sigillée. In: J.P. Pautreau (dir.), Antran. Un ensemble aristocratique du premier siècle (? ?) 71-84.

M. Tuffreau-Libre/A. Jaques, La céramique précoce à Arras (Nemetacum): un faciès fortement romanisé. In: M. Tuffreau-Libre/A. Jaques (éd.), La céramique précoce en Gaule Belgique et dans les régions voisines: de la poterie Gauloise à la céramique gallo-romaine. Actes table ronde d'Arras, 14 au 17 octobre 1996. Nord-Ouest Arch. 6 (1998) 43-58.

M. Zehner, La céramique de la fin de La Tène et du début de l'époque romaine en Alsace. Etat de la question. In: M. Tuffreau-Libre/A. Jaques (éd.), La céramique précoce en Gaule Belgique et dans les régions voisines: de la poterie Gauloise à la céramique gallo-romaine. Actes table ronde d'Arras, 14 au 17 octobre 1996. Nord-Ouest Arch. 6 (1998) 195-209.

F. Vilvorder, Les productions de céramiques engobées et métallescentes dans l'Est de la France, la Rhénanie et la rive droite du Rhin. In: R. Brulet/R.P. Symonds/F. Vilvorder (éd.), Céramiques engobées et métallescentes gallo-romaines. Actes coll. Louvain-la Neuve 18 mars 1995. RCRF Acta Suppl. 8 (Oxford 1999) 69-126.

 

Griechenland und Zypern

(J. Lund, A. Martin, J. Poblome)

P. Adam-Veleni, Πέτρε̣ Φλώρινα̣. Πρώτη προσέγγιση. Πρώτη προέγγιση στην τοπική κεραμική παραγωγή. In: Δ' Επιστημονική συνάντηση για τήν ελληνιστική κεραμική (Athens 1997) 138-154.

N. Allegro/J. Papadopoulos, Gortina (Creta). Un deposito votivo sulla collina di Profitis Ilias. In: Δ' Επιστημονική συνάντηση για τήν ελληνιστική κεραμική (Athens 1997) 275-281.

V.R. Anderson-Stojanovi, A Third Century BC Deposit from the South Slope Cistern in the Rachi Settlement at Isthmia. In: Δ' Επιστημονική συνάντηση για τήν ελληνιστική κεραμική (Athens 1997) 13-19.

I. Andreu/I. Andreu, Ελληνιστικά κεραμικά σύνολα από το δυτικό νεκροταφείο τη̣ Αμβρακία̣. In: Δ' Επιστημονική συνάντηση για τήν ελληνιστική κεραμική (Athens 1997) 79-92.

A. Archontidu-Argyri, Εργαστήριο ανάγλυφη̣ εφυαλωμένη̣ κεραμική̣ από τη Μυτιλήνη. Ιν· Δ' Επιστημονική συνάντηση για τήν ελληνιστική κεραμική (Athens 1997) 247-255.

R. Belli Pasqua/G.F. La Torre, La strada ovest del Pretorio di Gortina. Annu. Scuola Arch. Atene e Missioni Italiane in Oriente 72/73, 1994/95 (1999), 135-224.

V. Bereti, Quelques remarques sur la céramique hellénistique provenant des nécropoles amantines. In: Δ' Επιστημονική συνάντηση για τήν ελληνιστική κεραμική (Athens 1997) 110-118.

BIBLIOGRAFIA ELLENISTIKHS KERAMIKHS 1980-1995. A ELLAS ? KUPROS (Thessaloniki 1998).

F. Dakoronia, Σύνολα κεραμική̣ από τάφου̣ με νομίσματα από την ανατολική Λοκρίδα. Ιν· Δ' Επιστημονική συνάντηση για τήν ελληνιστική κεραμική (Athens 1997) 41-49.

S. Drugu/G. Turatzoglu, Πρώιμη ελληνιστική κεραμική από τη Μακεδονία. Ο πηλό̣ και το μέταλλο. Ιν· Δ' Επιστημονική συνάντηση για τήν ελληνιστική κεραμική (Athens 1997) 155-163.

A. Dulgeri-Intzesiloglu, ̣Κλειστό̣ σύνολο φεραική̣ κεραμική̣ ελληνιστική̣ εποχή̣ από σωστική ανασκαφή στο οικόπεδο. In: Δ' Επιστημονική συνάντηση για τήν ελληνιστική κεραμική (Athens 1997) 59-78.

Δ' Επιστημονική συνάντηση για τήν ελληνιστική κεραμική (Athens 1997).

E.R. Gebhard/F. Hemans/J.W. Hayes, University of Chicago Excavations at Isthmia, 1989: III. Hesperia 67, 1998, 405-456.

E. Gerusi, Thira. Perissa. Arch. Deltion 49, B?2, 1994 (1999), 690-695. [lamps]

E. Giudice et al., Catalogo dei pezzi selezionati dal Q. 102. Report Dep. Ant. Cyprus 1999, 283-301.

F. Giudice/G. Giudice et al., Pafos, Garrison's Camp. VIe Campagna. Report Dep. Ant. Cyprus 1999, 279-314.

K. Gravani, Ανάγλυφοι σκύφοι από το ιερό τη̣ Δωδώνη̣. In: Δ' Επιστημονική συνάντηση για τήν ελληνιστική κεραμική (Athens 1997) 329-344.

S. Hadjisavvas, Ayia Napa. Excavations at Makronisos and the Archaeology of the Region. (Nicosia 1997).

P. Hadsidakis, Κτίριο νότια του ̣Ιερού του Προμαχώνο̣̣. Mi/a taberna vinaria στη Δήλο. In: Δ' Επιστημονική συνάντηση για τήν ελληνιστική κεραμική (Athens 1997) 291-307.

E. Kaninia, Rodos. Odos Agiu Ioannu (Ikopedo Genikis Tekhnikis). Arch. Deltion 49, B?2, 1994 (1999), 768-769. [lamps]

Ch. Karadima, Ταφικά σύνολα ελληνιστική̣ κεραμική̣ από τη Σαμοθράκη. Ιν· Δ' Επιστημονική συνάντηση για τήν ελληνιστική κεραμική (Athens 1997) 381-384.

A.-M. Kasdagli, Rodos. Promakhonas Agiu Ioanni. Arch. Deltion 49, B?2, 1994 (1999), 816. [plastic lamp]

R. Kastler, Abriss zur hellenistischen Keramik von Elis. In· Δ' Επιστημονική συνάντηση για τήν ελληνιστική κεραμική (Athens 1997) 21-23.

A. Khrisostomu-Evangeliastefani, Neromili. Arch. Deltion 49, B?2, 1994 (1999), 543-544 [lamp]

Kh. Kilaku, Thiva. Arch. Deltion 49, B?1, 1994 (1999), 113-122 [lamps; coarse ware; amphorae]

M. Kombu/E. Ralli, Αγγεία καθημερινή̣ χρήση̣ από το πηγάδι τη̣ οδού Νικομηδεία̣ στην Επά́νω Σκάλα Μυτιλήνη?. In: Δ' Επιστημονική συνάντηση για τήν ελληνιστική κεραμική (Athens 1997) 241-246.

P. Krystalli-Botsi, ̣Κλειστό σύνολο̣ πυρά̣ μέσα σε πειόσχημο ταφικό μνημείο τησ αρχαία̣ Σικυώνα̣. In: Δ' Επιστημονική συνάντηση για τήν ελληνιστική κεραμικη (Athens 1997) 21-23.

M. Lawall, Amphoras and Aegean trade: structure and goals for future research. In: R.F. Docter/E.M. Moormann (eds.) Classical Archaeology towards the Third Millennium: Reflections and Perspectives. Proc. XVth Internat. Congr. Class. Arch., Amsterdam, July 12 -17, 1998. Allard Pierson Ser. 12 (Amsterdam 1999) 229-232.

J. Lund, Krukker til lands og vands. Hvad transportamforer kan fortælle. In: P.G. Bilde/V. Nørskov/P. Pedersen (eds.), Hvad fandt vi? En gravedagbog fra Institut for Klassisk Arkæologi, Aarhus Universitet (Århus 1999) 159-163.

J. Lund, Trade patterns in the Levant from ca. 100 BC to AD 200 - as reflected by the distribution of ceramic fine wares in Cyprus. Münster. Beitr. Ant. Handelsgesch. 18, 1999, 1-22.

D. Malfitana, Varia (catalago a cura di). Report Dep. Ant. Cyprus 1999, 304.

M. Massa, La ceramica ellenistica con decorazione a rilievo della Bottega di Efestia. In: Δ' Επιστημονική συνάντηση για τήν ελληνιστική κεραμική (Athens 1997) 345-351.

N. Masturzo/C. Tarditi, Monumenti pubblici di Gortina Romana: Le terme della Megali Porta e i templi gemelli. Annu. Scuola Arch. Atene e Missioni Italiane in Oriente 72/73, 1994/95 (1999), 225-329.

I.R. Metzger, Die Keramik aus dem Raum B von Gebäude I in Eretria. In: Δ' Επιστημονική συνάντηση για τήν ελληνιστική κεραμική (Athens 1997) 32-40.

H. Meyza/W. Papuci-Wadyka, Nea Paphos, Cyprus: Pottery from cistern STR 1/96-97. In: Centenary of Mediterranean Arch. at the Jagiellonian Univ. 1897-1997 (Cracow 1999) 75-92.

M.F. Papakonstantinu, Ελληνιστική κεραμική από τη Λαμία. Ιν· Δ' Επιστημονική συνάντηση για τήν ελληνιστική κεραμική (Athens 1997) 50-58.

V. Pappa, Εργαστήρια παραγωγή̣ ̣μεγαρικών̣ σκύφων στην Αμοργό. Ιν· Δ' Επιστημονική συνάντηση για τήν ελληνιστική κεραμική (Athens 1997) 352-358.

E. Paputsi-Wadyka, Ομάδε̣ ελληνιστική̣ κεραμική̣ από την πολωνική ανασκαφή στην Πάφο τη̣ Κύπρου. Ιν· Δ' Επιστημονική συνάντηση για τήν ελληνιστική κεραμική (Athens 1997) 267-274.

D.A. Parks/N.E.M. Chapman, Preliminary Report of the 1998 excavations at Kourion's Amathous Gate cemetery. Report Dep. Ant. Cyprus 1999, 259-268.

A. Peignard, La vaisselle de la Maison des Sceaux, Délos. In· Δ' Επιστημονική συνάντηση για τήν ελληνιστική κεραμική (Athens 1997) 308-316.

E. Pelekanidu, Thessaloniki. Anaskafi voria tu kimitiriu tis Evangelistrias (anatoliko nekrotafio). Arch. Deltion 49, B?2, 1994 (1999), 526-529. [lamps, coarse ware, cooking ware]

M.L. Rautman/H. Neff/B. Gomez/S. Vaughan/M.D. Glascock, Amphoras and roof-tiles from late Roman Cyprus: a compositional study of calcareous ceramics from Kalavasos-Kopetra. Journal Roman Arch. 12, 1999, 377-391.

G.E. Riginos, Κεραμική από τη δυτική Ηπειρο. Τα ευρήματα ενό̣ κιβωτιόσχημου τάφου από το Κεφαλοχώρι Φιλιατών Θεσπρωτία̣. Ιν· Δ' Επιστημονική συνάντηση για τήν ελληνιστική κεραμικη/ (Athens 1997) 93-109.

Ch. Rogl, Homerische Becher aus der Stadt Elis. In· Δ' Επιστημονική συνάντηση για τήν ελληνιστική κεραμική (Athens 1997) 317-328.

Ch. Rogl, Werkstätten hellenistischer Reliefbecher der Peloponnes: Bisher bekannte "Töpfersignaturen" und ihre Bedeutung. Forum Archaeologiae. http://farch.tsx.org

A. Rowe, A late Roman streetscape in Nea Pafos, Report Dep. Ant. Cyprus 1999, 269-278.

J.-F. Salles, Céramiques hellénistiques de Kition-Bamboula, Chypre. In: Δ' Επιστημονική συνάντηση για τήν ελληνιστική κεραμική (Athens 1997) 282.

G.D.R. Sanders, A Late Roman Bath at Corinth: Excavations in the Panayia Field, 1995-1996. Hesperia 68, 1999, 441-480.

Ch. Schauer, Ein hellenistischer Brunnen in Olympia. In: Δ' Επιστημονική συνάντηση για τήν ελληνιστική κεραμική (Athens 1997) 24-31.

J. Schilbach, Die Datierung der Schichten im Südostgebiet. In: A. Mallwitz et al., XI. Bericht über die Ausgrabungen in Olympia. Frühjahr 1977 bis Herbst 1981 (Berlin/New York) 70-151.

S.G. Schmid, Decline or prosperity at Roman Eretria? Industry, purple dye works, public buildings, and gravestones. Journal Roman Arch. 12, 1999, 273-293.

P.G. Themelis, Anaskafi Messinis. Praktika Athen 1999, 79-113. [lamps]

E. Tourna, Ethniko Arhkeologiko Musio. Tmima Egiptiakon ke Anatolikon Arkheotiton. Arch. Deltion 49, B?1, 1994 (1999), 4-6. [lamps]

A. Vordos/D. Tsardaka/K. Hadsidaniil, Κλειστό σύνολο κεραμική̣ από το πηγάδι του οικοπέδου Κωνσταντίνου Λημναίου στην Επάνω Σκάλα Μυτιλήνη̣. In: Δ' Επιστημονική συνάντηση για τήν ελληνιστική κεραμική (Athens 1997) 233-240.

C. Williams, Hellenistic Pottery from the Acropolis of Mytilene. In: Δ' Επιστημονική συνάντηση για τήν ελληνιστική κεραμική (Athens 1997) 232.

F. Zafiropulu/E.I. Kolia, Ελληνιστική κεραμική από τη Νάξο. Ιν· Δ' Επιστημονική συνάντηση για τήν ελληνιστική κεραμική (Athens 1997) 283-290.

Großbritannien

P. Halkon/M. Millett, with contributions by J. Creighton/J. Evans, Rural settlement and industry: studies in the Iron Age and Roman archaeology of lowland East Yorkshire. Yorkshire Arch. Report 4, 1999. [an important study of the pottery kilns at Holme-on-Spalding Moor and of other industrial sites in their vicinity]

J.R. Perrin/F. Dakin/J.P. Gillam/E. Greenfield/B.R. Hartley/G. Webster, Roman pottery from excavations at and near to the Roman small town of Durobrivae, Water Newton, Cambridgeshire, 1956-58. Journal Roman Pottery Stud. 8, 1999.

 

Italien

(M.G. Diani, D. Malfitana, S. Menchelli)

AA.VV., Roma. Saggio di scavo nell?aula di S. Isidoro in Thermis. Not. Scavi Ant. Ser. IX, 7/8, 1996/97, 365-425. [terra sigillata italica, ceramica a pareti sottili, ceramica italo-megarese, unguentari, lucerne, ceramica comune, anfore egeo-orientali, italiche, iberiche, galliche]

E. Acquaro/ A. Fariselli, Cultura punica "di frontiera". Alcune testimonianze da Cozzo Scavo (CL). Ocnus. Quad. Scuola di Specializzazione in Archeologia, Univ. Bologna, 5, 1997, 9-32. [ceramiche comuni]

C. Ambrosini, Aspetti della romanizzazione nel mantovano. Nuclei di tombe nel territorio di Asola. Atti XIV Convegno Arch. benacense (Cavriana, 10 novembre 1996). Ann. Benacensi, 12, 1999, 119-178; XII tavv.; 5 figg. [vernice nera, terra sigillata, pareti sottili, anfore, lucerne]

Archeologia Medievale. Cultura materiale, insediamenti, territorio XXVI (1999). 516 pp.

R. Auriemma, Le anfore africane del relitto di Grado. Contributo allo studio delle prime produzioni tunisine e del commercio di salse e di conserve di pesce. Arch. subacquea. Studi, ricerche e documenti II (1997) 129-155.

G. Barbieri, Viterbo. Località Norchia. Tombe doriche: campagne di scavo 1992-1993. Not. Scavi Ant. Ser. IX, 7/8 ,1996/67, 331-356. [ceramica a vernice nera]

G. Barbieri, Una coppa megarese firmata da Lapius a Viterbo. Riv. Stud. Liguri 62, 1996 (1998), 211-217.

M. Barra Bagnasco, Pomarico Vecchio (Matera). Scavi in un abitato indigeno (1989-1991). Not. Scavi Ant. Ser. IX, 3/4 ,1992/93, 147-231. [ceramica a vernice nera, ceramica comune]

M. Barra Bagnasco (a cura di), Pomarico Vecchio I. Abitato, mura, necropoli, materiali (Bari 1997). [ceramica a vernice nera, ceramica a rilievo, unguentari, ceramica comune, anfore, ceramica medievale]

B. Bechtold, La necropoli di Lilybeum. Regione Sicilia, Assessorato BB.CC.AA. della Pubblica Istruzione- Soprintendenza BB.CC.AA. di Trapani - Sezione Beni Archeologici (1999) 474 pp.; 80 tavv.

L. Bernabò Brea/ M. Cavalier, Meligunìs Lipara. Topografia di Lipari in età greca e romana. Parte II ? La città bassa, Vol. IX (Palermo 1998). [ceramiche fini varie dall?età ellenistica a quella tardo-romana]

F. Berti, Marchi di fabbrica su terra sigillata e altri frammenti dagli scavi dell?area SURE di Voghenza. In: La raccolta archeologica nella delizia di Belriguardo (Voghiera 1998) 17-33.

G. Berti/S. Menchelli, Pisa. Ceramiche da cucina, da dispensa, da trasporto, dei secoli X-XV. Arch Medievale (Firenze) 25 ,1998, 307-333.

S. Bianchini, La ceramica a vernice nera di Lucca. Riv. Stud. Liguri 62, 1996 (1998), 169-210.

F. Biondani, Considerazioni sulla ceramica comune di Rimini in età romana: il materiale dell'ex Vescovado. In: S. Santoro Bianchi/B. Fabbri (a cura di), Il contributo delle analisi archeometriche allo studio delle ceramiche grezze e comuni. Il rapporto forma/funzione/impasto. Atti della 1a Giornata di archeometria della ceramica, Bologna, 28 febbraio 1997. Studi e Scavi 4 (Bologna 1997 [1998])191-199.

E. Borgia, Lucerne biconiche a vernice nera del Museo Nazionale Romano. Arch. Class. 50, 1998, 273-312.

L. Bottinelli/C. Melley, La necropoli di Garlasco-Baraggia. In: C. Maccabruni/E. Calandra/M.G. Diani/L. Vecchi (a cura di), Multas per gentes et multa per aequora. Culture antiche in provincia di Pavia: Lomellina, Pavese, Oltrepò. Atti della giornata di studi, Gambolò, 18 maggio 1997 (Milano 1999) 191-204; tavv. XLVI-XLIX. [vernice nera: Lamb. 5/7 e 7/16, 16; terra sigillata: Goud. 6; Drag. 16, 17A, 37/32; Ritt. 1, 5; Haltern 14; pareti sottili: Marabini XXXVI; bicchiere tipo Aco; invetriata; lucerne e Firmalampen; coroplastica]

L. Brecciaroli Taborelli, Ceramica a vernice nera. In: B. Massabò (a cura di), Dalla villa al villaggio Corti: scavo di un sito archeologico di età romana e altomedievale lungo il metanodotto del Ponente ligure. Ministero per i Beni e le Attività Culturali. Soprintendenza Archeologica della Liguria. Quad. della Soprintendenza 6, 1999, 86-92.

L. Brecciaroli Taborelli et al., Jesi (Ancona). L?officina ceramica di Aesis (III sec. a.C. ? I sec. d.C.). Not. Scavi Ant. Ser. IX, 7/8 ,1996/97, 5-277. [officina ceramica attiva dalla seconda metà del III sec. a. C. all?età augustea, ceramiche a vernice nera, ESA, sigillata italica, sigillata padana decorata, sigillata orientale tarda C, sigillata africana, coppe ellenistiche a rilievo, ceramica a pareti sottili, ceramica comune verniciata]

B. Brenk, Microstoria sotto la Chiesa dei SS. Giovanni e Paolo: la cristianizzazione di una casa privata. Riv. Ist. Naz. Arch Ser. III, 18, 1995, 169-205; fig. 34. [Late Roman 1, anfora africana]

G.P. Brogiolo (a cura di), S.Giulia di Brescia. Gli scavi dal 1980 al 1992. Reperti preromani, romani e alto medievali (Firenze 1999). 516 pp.; CLXXXIX tavv.

J.-P. Brun, Une parfumerie romaine sur le forum de Paestum. Mél. École Française Rome 110.1, 1998, 419-472.

B. Bruno/S. Bocchio, Le anfore da trasporto. In: G.P. Brogiolo (a cura di), S.Giulia di Brescia. Gli scavi dal 1980 al 1992. Reperti preromani, romani e alto medievali (Firenze 1999) 231-260. [Lamb. 2; Dr. 6A e B, 2-5, 20; Camulodunum 184; Cretoise 2; Dr. 43/Cretoise 4; Keay LII; Almagro 51; Dr. 23; produzioni egeo-orientali; Keay I, IIIB, IV, V, VII, XIC, XXIVA, XXV, XXVI, XXVIIB, LIX, XXXV, LXXVII, VIIIB, LXII, LXI, L]

M. Buora, Qualche osservazione sulla diffusione dei prodotti bollati in terra sigillata in Italia nordorientale e nelle zone contermini nell'età augustea. Quad. Friulani di Arch. 9, 1999, 19-65.

M. Buora (a cura di), Qvadrivivm. Sulla strada di Augusto dalla preistoria all'età moderna. Arch. di Frontiera 3 (Trieste 1999).

M. Buora, Nota sui bolli delle anfore rinvenute a Codroipo. In. M. Buora (a cura di), Qvadrivivm. Sulla strada di Augusto dalla preistoria all'età moderna. Arch. di Frontiera 3 (Trieste 1999) 127-131.

M. Buora/G. Cassani, Codroipo - Piazza Marconi. Catalogo dei materiali. In: M. Buora (a cura di), Qvadrivivm. Sulla strada di Augusto dalla preistoria all'età moderna. Arch. di Frontiera 3 (Trieste 1999) 65-126.

E. Calandra/G. Galli/C. Melley/C. Scalari/L. Vecchi, La ceramica grezza fra contesti abitativi e contesti funerari: problemi funzionali. In: S. Santoro Bianchi/B. Fabbri (a cura di), Il contributo delle analisi archeometriche allo studio delle ceramiche grezze e comuni. Il rapporto forma/funzione/impasto. Atti della 1a Giornata di archeometria della ceramica, Bologna, 28 febbraio 1997. Studi e Scavi 4 (Bologna 1997 [1998]) 149-155.

M. Calzolari/N. Giordani (a cura di), Il territorio di San Possidonio. Ricerche di archeologia e di storia. Quad. della Bassa Modenese 36 (1999).

A. Camilli, AMPULLAE. Balsamari ceramici di età ellenistica e romana (1999). 151 pp.

C. Capelli/A. Del Rio/S. Menchelli, Integrazione fra dati archeologici e minero-petrografici per una individuazione dei centri produttivi delle 'anfore di Empoli'. Atti 5 Giornata Le Scienze della Terra e l'Archeometria, Bari 1998 (Bologna 1999) 29-34.

G. Cassani/A. Failla/S. Santoro, L'olla Sevegliano 4: un rapporto impasto/forma. In: S. Santoro Bianchi/B. Fabbri (a cura di), Il contributo delle analisi archeometriche allo studio delle ceramiche grezze e comuni. Il rapporto forma/funzione/impasto. Atti della 1a Giornata di archeometria della ceramica, Bologna, 28 febbraio 1997. Studi e Scavi 4 (Bologna 1997 [1998]) 95-100.

M. Castoldi (a cura di), Koinà. Miscellanea di studi arch. in onore di Piero Orlandini (Milano 1999). 496 pp.

P. Chini, Afrodite "armata" su alcune lucerne del Museo Nazionale Romano e dell?Antiquarium Comunale di Roma. Riv. Stud. Pompeiani 8, 1997.

F. Chiocci, Ceramica d?uso comune. In: B. Massabò (a cura di), Dalla villa al villaggio Corti: scavo di un sito archeologico di età romana e altomedievale lungo il metanodotto del Ponente ligure. Ministero per i Beni e le Attività Culturali. Soprintendenza Archeologica della Liguria. Quad. della Soprintendenza 6, 1999, 130-145.

G. Ciampoltrini/ E. Pieri, Pieve a Nievole (PT). Saggi preventivi nell?area della plebs de Neure. Arch. Medievale (Firenze) 25, 1998, 103-115. [dall?età romana all?alto medioevo]

A. Ciarallo/E. De Carolis, Homo faber. Natura, scienza e tecnica nell?antica Pompei (Milano 1999).

S. Cipriano/S. Mazzocchin, I bolli di C. Laecanius Bassus: un aggiornamento alla luce di nuovi dati da Patavium. Aquileia Nostra 69, 1998, 361-378. [marchi su anfora di Laecanius e su anfore Dressel 6B]

T. Cividini, Basiliano. Presenze romane nel territorio del medio Friuli 3, Tavagnacco (Udine 1997). [anfore Dressel 6 B, laterizi bollati]

T. Cividini, Sedegliano. Presenze romane nel territorio del medio Friuli 3, Tavagnacco (Udine 1997). [materiali dalla villa romana di Turrida di Sedegliano]

M.J. Conde Berdos, La ceramica iberica de Albintimilium y el trafico mediterraneo en los siglos II-I a. C. Riv. Stud. Liguri 62, 1996 (1998), 115-168.

C. Cornelio Cassai, 1955-1995: la necropoli romana della Vallona di Ostellato a quarant?anni dal ritrovamento. Analisi preliminare dei materiali. In: F. Berti (a cura di), Percorsi di archeologia (Ostellato 1997) 33-65.

R. Curina/C. Negrelli, Le ceramiche tardo-antiche a rivestimento rosso: i pozzi di Orto Granara e di Bubano. In: AA.VV., Archeologia dell'Emilia Romagna 1998 II/1 (Firenze 1998) 191-220.

R. D?Andria, Brindisi ? Le ceramiche romane dalla zona del porto. In: Via Appia. Sulle ruine della magnificenza antica (cat. Mostra) (Roma 1997) 117-119. [eastern sigillata A, B; corinthian relief ware, anfore, etc.]

P. Dell?Amico, Il relitto di Grado: considerazioni preliminari. Archeologia subacquea. Studi, ricerche e documenti II (1997) 93-128.

C. Della Porta/N. Sfredda, La ceramica comune da Calvatone Romana. Alcuni esempli di applicazione delle indagini archeometriche. In: S. Santoro Bianchi/B. Fabbri (a cura di), Il contributo delle analisi archeometriche allo studio delle ceramiche grezze e comuni. Il rapporto forma/funzione/impasto. Atti della 1a Giornata di archeometria della ceramica, Bologna, 28 febbraio 1997. Studi e Scavi 4 (Bologna 1997 [1998]) 143-148.

E. Delfino, Terra sigillata lucente. In: B. Massabò (a cura di), Dalla villa al villaggio Corti: scavo di un sito archeologico di età romana e altomedievale lungo il metanodotto del Ponente ligure. Ministero per i Beni e le Attività Culturali. Soprintendenza Archeologica della Liguria. Quad. della Soprintendenza 6, 1999, 125-126.

E. Delfino, Derivata dalla sigillata paleocristiana. In: B. Massabò (a cura di), Dalla villa al villaggio Corti: scavo di un sito archeologico di età romana e altomedievale lungo il metanodotto del Ponente ligure. Ministero per i Beni e le Attività Culturali. Soprintendenza Archeologica della Liguria. Quad. della Soprintendenza 6, 1999, 127-128.

C. De Masi, Ceramica fine da mensa a Pavia: un ritrovamento lungo il corso del Ticino. In: C. Maccabruni/E. Calandra/M.G. Diani/L. Vecchi (a cura di), Multas per gentes et multa per aequora. Culture antiche in provincia di Pavia: Lomellina, Pavese, Oltrepò. Atti della giornata di studi, Gambolò, 18 maggio 1997 (Milano 1999) 113-124; tavv. XXIII-XXIV. [terra sigillata: Drag. 17A, 17B, 15/17, 36, 24/25, 4, 35, 37/32, 31; Ritt. 9, 12; Goud. 4; bolli: Gellius, Secundus, Latinus, Pacatus, M.RAM, C.TA-, Perennius Crescens; coppe tipo Sarius; coppetta di La Graufesenque; pareti sottili: Marabini XXXVI]

M.G. Diani, La necropoli romana di Alagna Lomellina. In: C. Maccabruni/E. Calandra/M.G. Diani/ L. Vecchi (a cura di), Multas per gentes et multa per aequora. Culture antiche in provincia di Pavia: Lomellina, Pavese, Oltrepò. Atti della giornata di studi, Gambolò, 18 maggio 1997 (Milano 1999) 163-190; tavv. XXXV-XLV. [vernice nera: Lamb. 3, 5, 5/7, 7/16, 28; terra sigillata: Drag. 17A, 17B, Ritt. 1; coppa tipo Sarius, anepigrafe; vernice rossa interna: Goud. 3; ceramica comune; lucerne: Loeschcke IV, Herzblattlampen; pareti sottili: Marabini XXXVI, Mayet VIII]

A. Di Vita, Scornavacche: Ena? oikismo/? aggeioplastw/n tou 4ou-3ou ai. p.X. sth notioanatolikh/ Sikeli/a. In: D' Episthmonikh/ suna/nthsh gia th/n ellhnistikh/ keramikh/ (Athens 1997) 164.

B. Fabbri/S. Gualteri/S. Santoro, L'alternativa chamotte/calcite nella ceramica grezza: prove tecniche. In: S. Santoro Bianchi/B. Fabbri (a cura di), Il contributo delle analisi archeometriche allo studio delle ceramiche grezze e comuni. Il rapporto forma/funzione/impasto. Atti della 1a Giornata di archeometria della ceramica, Bologna, 28 febbraio 1997. Studi e Scavi 4 (Bologna 1997 [1998]) 183-190.

C. Flügel, Auerbergtöpfe aus Codroipo (UD). In: M. Buora (a cura di), Qvadrivivm. Sulla strada di Augusto dalla preistoria all'età moderna. Arch. di Frontiera 3 (Trieste 1999) 132-138.

G. Galli, Nuovi recuperi sottomarini a Ponza. Archeologia subacquea. Studi, ricerche e documenti II (1997) 157-165.

L. Gambaro, Terra sigillata tardo-italica decorata dall'insediamento romano di Filattiera. Quad. Centro Studi Lunensi N.S. 4, 1998,143-170.

P. Gambogi/S. Palladino (a cura di), Castiglioncello. La necropoli ritrovata. Cento anni di scoperte e scavi (1896-1997) (Rosignano M.mo 1999).

D. Gandolfi, Ceramica africana. In: B. Massabò (a cura di), Dalla villa al villaggio Corti: scavo di un sito archeologico di età romana e altomedievale lungo il metanodotto del Ponente ligure. Ministero per i Beni e le Attività Culturali. Soprintendenza Archeologica della Liguria. Quad. della Soprintendenza 6, 1999, 118-124.

L. Gervasini, Ceramica a pareti sottili. In: B. Massabò (a cura di), Dalla villa al villaggio Corti: scavo di un sito archeologico di età romana e altomedievale lungo il metanodotto del Ponente ligure. Ministero per i Beni e le Attività Culturali. Soprintendenza Archeologica della Liguria. Quad. della Soprintendenza 6, 1999, 108-117.

P.E. Gianfrotta, Nuovi rinvenimenti subacquei per lo studio di alcuni aspetti del commercio marittimo del vino (I sec. a.C.-I sec. d.C.). In: II Col.loqui internac. d'Arqu. romana. El vi a l'antiguitat. Economia, producció i comerç al Mediterrani Occidental. Monogr. Badalonines 14 (Badalona 1998) 105-112.

N. Giordani/C. Corti, La ceramica grezza nel Modenese: analisi del materiale proveniente dalla media e bassa pianura. In: S. Santoro Bianchi/B. Fabbri (a cura di), Il contributo delle analisi archeometriche allo studio delle ceramiche grezze e comuni. Il rapporto forma/funzione/impasto. Atti della 1a Giornata di archeometria della ceramica, Bologna, 28 febbraio 1997. Studi e Scavi 4 (Bologna 1997 [1998]) 174-182.

A. Giovannini et al., Recenti indagini nelle necropoli aquileiesi: Beligna, scavo 1992-1993. Aquileia Nostra 69, 1998, 205-358; in part. 303-307. [ceramica, a cura di M.R. Mezzi: terra sigillata nord-italica, Eastern Sigillata B, lucerne]

C. Gomezel/R. Merlatti/S. Pettarin (a cura di), Bibliografia della X Regio 1997-1998. Aquileia Nostra 69, 1998, 529-536; 549-582.

D. Graepler, Relativchronologische Ordnung hellenistischer Keramik aus der Nekropole von Tarent mit Hilfe der Korrespondenzanalyse. In: D' Episthmonikh/ suna/nthsh gia th/n ellhnistikh/ keramikh/ (Athens 1997) 165-178.

L. Grasso, Anfore. In: B. Massabò (a cura di), Dalla villa al villaggio Corti: scavo di un sito archeologico di età romana e altomedievale lungo il metanodotto del Ponente ligure. Ministero per i Beni e le Attività Culturali. Soprintendenza Archeologica della Liguria. Quad. della Soprintendenza 6, 1999, 155-170.

E. Grossetti/A. Failla, Ceramica grezza da Pianello di Val Tidone: forme e analisi archeometriche. In: S. Santoro Bianchi/B. Fabbri (a cura di), Il contributo delle analisi archeometriche allo studio delle ceramiche grezze e comuni. Il rapporto forma/funzione/impasto. Atti della 1a Giornata di archeometria della ceramica, Bologna, 28 febbraio 1997. Studi e Scavi 4 (Bologna 1997 [1998]) 169-173.

D. Grossi (a cura di), S.Lorenzo in Strada. Un microcosmo dall?età romana al tardoantico (Riccione 1999).

B. Hedinger, Die frühe Terra sigillata vom Monte Iato, Sizilien (Ausgrabungen 1971-1988) und frühkaiserzeitliche Fundkomplexe aus dem Peristylhaus 1. Stud. Ietina 8 (Lausanne 1999).

K.G. Hempel, Hellenistische Keramik aus der Nekropole von Tarent: Anhaltspunkte für die absolute Chronologie im 2. Jh. v.Chr. In: D' Episthmonikh/ suna/nthsh gia th/n ellhnistikh/ keramikh/ (Athens 1997) 179-184.

R. Invernizzi/L. Vecchi/I. Angelino/E. Nuzzo, Scavo di un dolium a Broni (PV). Arch. Uomo Territorio 18, 1999, 53-62, 4 tavv.

H.P. Isler, Monte Iato: la ventiseiesima campagna di scavo. Sicilia Arch. 90/92, 1996, 7-30. [sigillata italica a rilievo]

H.P. Isler, Monte Iato: la ventisettesima campagna di scavo. Sicilia Arch. 93/95, 1997, 23-44.

S. Jorio, Le terre sigillate di produzione non africana. In: G.P. Brogiolo (a cura di), S.Giulia di Brescia. Gli scavi dal 1980 al 1992. Reperti preromani, romani e alto medievali (Firenze 1999) 81-95. [Goud. 1, 5, 6; Ritt. 12; Drag. 36A; Ritt. 5, 9; Drag. 17, 37]

M.P. Lavizzari Pedrazzini, Analisi archeometriche e zone di approvvigionamento in Italia centro-settentrionale. In: C. Maccabruni/E. Calandra/M.G. Diani/L. Vecchi (a cura di), Multas per gentes et multa per aequora. Culture antiche in provincia di Pavia: Lomellina, Pavese, Oltrepò. Atti della giornata di studi, Gambolò, 18 maggio 1997 (Milano 1999) 25-28. [archeometria]

F. Lenzi (a cura di), Archeologia e ambiente (Forlì 1999).

M.C. Leotta, Nuove acquisizioni sulla ceramica ellenistica a rilievo dell' Italia centrale. Riv. Stud. Liguri 62, 1996 (1998), 219-230.

S. Macchioro Malnati, La necropoli romana della Menabrea. Scavi a Gropello Cairoli (Pavia), 1978-1979 e 1981. Sibrium 23, 1994/99, 137-238; XXII tavv. [cer. comune; vernice nera: Lamboglia 5, 5/7, 7/16; lucerne; coroplastica; terra sigillata: Drag. 17A, coppa tipo Sarius; pareti sottili: Marabini I, VII, XXXVI; bicchiere tipo Aco]

M.G. Maioli, Produzioni ceramiche e fornaci di epoca romana nel territorio ravennate. In: V. Righini (a cura di), Le fornaci romane - produzione di anfore e laterizi con marchi di fabbrica nella Cispadana orientale e nell'Alto Adriatico. Atti Giornate Internaz. di Studio, Rimini 16-17 ottobre 1993 (Rimini 1998) 19-27.

D. Manacorda, Il vino del Salento e le sue anfore. In: II Col.loqui internac. d'Arqu. romana. El vi a l'antiguitat. Economia, producció i comerç al Mediterrani Occidental, Monogr. Badalonines 14 (Badalona 1998) 319-331.

A. Mancini/M.M. Negro Ponzi Mancini, Il rapporto impasto/forma come elemento diagnostico della ceramica comune. I contenitori di S.Michele di Trino (VC). In: S. Santoro Bianchi/B. Fabbri (a cura di), Il contributo delle analisi archeometriche allo studio delle ceramiche grezze e comuni. Il rapporto forma/funzione/impasto. Atti della 1a Giornata di archeometria della ceramica, Bologna, 28 febbraio 1997. Studi e Scavi 4 (Bologna 1997 [1998]) 231-238.

M. Marini Calvani (a cura di), Schede di archeologia dell?Emilia Romagna (Parma 1998).

F. Maselli Scotti, Recenti scavi nelle necropoli aquileiesi. Aquileia Nostra 68, 1997, 73-198.

F. Maselli Scotti/A. Failla/S. Santoro, Le ceramiche grezze di Aquileia: primi dati archeometrici. In: S. Santoro Bianchi/B. Fabbri (a cura di), Il contributo delle analisi archeometriche allo studio delle ceramiche grezze e comuni. Il rapporto forma/funzione/impasto. Atti della 1a Giornata di archeometria della ceramica, Bologna, 28 febbraio 1997. Studi e Scavi 4 (Bologna 1997 [1998]) 129-135.

M. Massa, Precisazioni in margine al relitto di Chiessi (Isola d'Elba). Rassegna Arch. 16, 1999, 259-290.

S. Massa, La ceramica d?importazione africana. In: G.P. Brogiolo (a cura di), S.Giulia di Brescia. Gli scavi dal 1980 al 1992. Reperti preromani, romani e alto medievali (Firenze 1999) 101-117. [Hayes 50, 53, 82, 71, 72, 85B, 58, 59A e B, 61A e B, 60, 66, 62A, 50B, 67, 73, 76, 104, 105, 103, 80, 91, 99, 196, 23B, 183, 184]

S. Massa, Le imitazioni di ceramiche fini da mensa tra tarda età romana e alto medio evo. In: G.P. Brogiolo (a cura di), S.Giulia di Brescia. Gli scavi dal 1980 al 1992. Reperti preromani, romani e alto medievali (Firenze 1999) 119-123.

S. Massa/B. Portulano, La ceramica comune. In: G.P. Brogiolo (a cura di), S.Giulia di Brescia. Gli scavi dal 1980 al 1992. Reperti preromani, romani e alto medievali (Firenze 1999) 143-173.

L. Mazzeo Saracino/N. Morandi/M.C. Nannetti/M. Vergara, Una produzione di ceramica da cucina da Suasa (AN); esame tipologico e studio archeometrico per la definizione della funzione. In: S. Santoro Bianchi/B. Fabbri (a cura di), Il contributo delle analisi archeometriche allo studio delle ceramiche grezze e comuni. Il rapporto forma/funzione/impasto. Atti della 1a Giornata di archeometria della ceramica, Bologna, 28 febbraio 1997. Studi e Scavi 4 (Bologna 1997 [1998]) 200-213.

L. Mazzeo Saracino, La rappresentazione di Vittoria con Neujahrsgeschenken in un tondo fittile di Suasa: storia e fortuna di un motivo iconografoco. In: XLIII Corso di Cultura sull'Arte Ravennate e Bizantina, Ravenna 22-26 marzo 1997 (Ravenna 1998) 483-508.

S. Mazzocchin/C. Agostini, Ceramica grezza bollata da Padova: ipotesi interpretative per l'indagine archeometrica. In: S. Santoro Bianchi/B. Fabbri (a cura di), Il contributo delle analisi archeometriche allo studio delle ceramiche grezze e comuni. Il rapporto forma/funzione/impasto. Atti della 1a Giornata di archeometria della ceramica, Bologna, 28 febbraio 1997. Studi e Scavi 4 (Bologna 1997 [1998]) 136-142.

R. Meneghini, Roma ? Nuovi dati sul medioevo al Foro e ai Mercati di Traiano. Arch Medievale (Firenze) 25, 1998, 127-141.

G. Messineo, La "stipe" di Basciano. In: D' Episthmonikh/ suna/nthsh gia th/n ellhnistikh/ keramikh/ (Athens 1997) 188-193.

I. Modrzewska, Alcune importazioni di anfore orientali in Friuli. Quad. Friulani di Arch. 9, 1999, 103-112.

F. Morandini, La ceramica a pareti sottili. In: G.P. Brogiolo (a cura di), S.Giulia di Brescia. Gli scavi dal 1980 al 1992. Reperti preromani, romani e alto medievali (Firenze 1999) 65-68. [Ricci 1/156; 1/117; 2/315; 2/235; 2/231; 2/395; Marabini XXXVI; bicchieri tipo Aco]

I. Nobile De Agostini, La necropoli romana della Rasa di Velate (Varese). Sibrium 23, 1994/99, 261- 374, XXIII tavv. [secc. II-V d.C.; terra sigillata: Drag. 36/51; cer. comune; cer. invetriata]

G. Olcese, Le ceramiche fini del periodo II e alcuni problemi aperti nell?ambito della produzione ceramica di area padana. In: G.P. Brogiolo (a cura di), S.Giulia di Brescia. Gli scavi dal 1980 al 1992. Reperti preromani, romani e alto medievali (Firenze 1999) 97-100.

M. Pagano, L?area vesuviana dopo l?eruzione del 79 d.C. Riv. Stud. Pompeiani 7, 1995/96, 35-44. [qualche frr. di sigilllata chiara D da villa tardo-antica]

M.C. Paoli, Lucerne. In: B. Massabò (a cura di), Dalla villa al villaggio Corti: scavo di un sito archeologico di età romana e altomedievale lungo il metanodotto del Ponente ligure. Ministero per i Beni e le Attività Culturali. Soprintendenza Archeologica della Liguria. Quad. della Soprintendenza 6, 1999, 176-178.

M. Pasquinucci/S. Menchelli, The landscape and economy of the territories of Pisae and Volaterrae (coastal North Etruria). Journal Roman Arch. 12, 1999, 122-141.

M. Pasquinucci/C. Capelli/A. Del Rio/S. Menchelli, Analisi morfologiche, archeometriche e funzionali sulle ceramiche comuni di età romana dagli horrea di Vada Volaterrana (Rosignano M.mo, Livorno). In: S. Santoro Bianchi/B. Fabbri (a cura di), Il contributo delle analisi archeometriche allo studio delle ceramiche grezze e comuni. Il rapporto forma/funzione/impasto. Atti della 1a Giornata di archeometria della ceramica, Bologna, 28 febbraio 1997. Studi e Scavi 4 (Bologna 1997 [1998]) 214-221.

M. Pasquinucci/A. Del Rio/S. Menchelli, Produzioni di vino nell'Etruria settentrionale costiera. In: II Col.loqui internac. d'Arqu. romana. El vi a l'antiguitat. Economia, producció i comerç al Mediterrani Occidental. Monogr. Badalonines 14 (Badalona 1998) 357-363.

A.M. Pastorino, Ceramica invetriata. In: B. Massabò (a cura di), Dalla villa al villaggio Corti: scavo di un sito archeologico di età romana e altomedievale lungo il metanodotto del Ponente ligure. Ministero per i Beni e le Attività Culturali. Soprintendenza Archeologica della Liguria. Quad. della Soprintendenza 6, 1999, 171-172.

L. Pedroni/G. Soricelli, Terra sigillata da Cales. Arch. Class. 48, 1996, 169-191. [ceramiche a vernice nera officine calene III ? I sec. a.C.]

A. Pellegrino, La ceramica della prima età ellenistica nel territorio ostiense. In: D' Episthmonikh/ suna/nthsh gia th/n ellhnistikh/ keramikh/ (Athens 1997) 194-201.

A. Perin, Considerazioni su recipienti ceramici di provenienza erratica. I reperti. Arch. Uomo Territorio 18, 1999, 63-80, 8 tavv.

R. Peroni, Classificazione tipologica, seriazione cronologica, distribuzione geografica. Aquileia Nostra 68, 1998, 9-28. [metodologia]

R. Petriaggi, Scavi a Ponte Galeria: acquisizione sull'occupazione della zona costiera dell'agro romano in età repubblicana. In: D' Episthmonikh/ suna/nthsh gia th/n ellhnistikh/ keramikh/ (Athens 1997) 202-209.

F. Pistan, Ceramiche comuni romane: un esempio di approccio integrale. Il materiale di San Michele di Trino (VC). In: S. Santoro Bianchi/B. Fabbri (a cura di), Il contributo delle analisi archeometriche allo studio delle ceramiche grezze e comuni. Il rapporto forma/funzione/impasto. Atti della 1a Giornata di archeometria della ceramica, Bologna, 28 febbraio 1997. Studi e Scavi 4 (Bologna 1997 [1998]) 223-230.

F.P. Porten Palange, Raffigurazioni di Ercole su una matrice aretina di P.Cornelivs. Quad. Ticinesi 27, 1998, 245-260.

B. Portulano, La ceramica invetriata. In: G.P. Brogiolo (a cura di), S.Giulia di Brescia. Gli scavi dal 1980 al 1992. Reperti preromani, romani e alto medievali (Firenze 1999) 125-142.

M.C. Preacco, Locally Produced and Imported Black-Glazed Pottery at Locri Epizephyrii between the 4th and the 2nd Century BC. In: D' Episthmonikh/ suna/nthsh gia th/n ellhnistikh/ keramikh/ (Athens 1997) 185-187.

P. Puppo, Ceramica a vernice rossa tarda. In: B. Massabò (a cura di), Dalla villa al villaggio Corti: scavo di un sito archeologico di età romana e altomedievale lungo il metanodotto del Ponente ligure. Ministero per i Beni e le Attività Culturali. Soprintendenza Archeologica della Liguria. Quad. della Soprintendenza 6, 1999, 129.

P. Puppo, Ceramica iberica. In: B. Massabò (a cura di), Dalla villa al villaggio Corti: scavo di un sito archeologico di età romana e altomedievale lungo il metanodotto del Ponente ligure. Ministero per i Beni e le Attività Culturali. Soprintendenza Archeologica della Liguria. Quad. della Soprintendenza 6, 1999, 93.

P. Puppo, Terra sigillata italica. In: B. Massabò (a cura di), Dalla villa al villaggio Corti: scavo di un sito archeologico di età romana e altomedievale lungo il metanodotto del Ponente ligure. Ministero per i Beni e le Attività Culturali. Soprintendenza Archeologica della Liguria. Quad. della Soprintendenza 6, 1999, 94-100.

P. Puppo, Terra sigillata sud -gallica. In: B. Massabò (a cura di), Dalla villa al villaggio Corti: scavo di un sito archeologico di età romana e altomedievale lungo il metanodotto del Ponente ligure. Ministero per i Beni e le Attività Culturali. Soprintendenza Archeologica della Liguria. Quad. della Soprintendenza 6, 1999, 101-107.

M.P. Riccardi/P. Duminuco/L. Vecchi, La ceramica comune dell'antica "Clastidium": studio archeometrico di corredi tombali dalla necropoli romana dell'area Pleba (fine I-III sec. d.C.). In: S. Santoro Bianchi/B. Fabbri (a cura di), Il contributo delle analisi archeometriche allo studio delle ceramiche grezze e comuni. Il rapporto forma/funzione/impasto. Atti della 1a Giornata di archeometria della ceramica, Bologna, 28 febbraio 1997. Studi e Scavi 4 (Bologna 1997 [1998]) 156-161.

M. Ricci, Bolsena (Viterbo). Tomba etrusca in località Melona. Not. Scavi Ant. Ser. IX, 7/8, 1996/97, 279-330. [ceramiche a vernice nera, ceramica acroma e verniciata]

V. Righini (a cura di), Le fornaci romane - produzione di anfore e laterizi con marcha di fabbrica nella Cispadana orientale e nell'Alto Adriatico. Atti Giornate Internaz. di Studio, Rimini 16-17 ottobre 1993 (Rimini 1998).

E. Rizzi, La ceramica a vernice nera. In: G.P. Brogiolo (a cura di), S.Giulia di Brescia. Gli scavi dal 1980 al 1992. Reperti preromani, romani e alto medievali (Firenze 1999) 55-64. [Lamb. 5, 5/7, 7/16, 28, 31]

G. Rizzo, Samia etiamnunc in esculentis laudantur (Pl. N.H. XXXV, 160-161). I vasi 'aretini' a Roma. Mél. Ècole Française Rome 110.2, 1998, 798-848.

M.A. Rizzo, Ceramica ellenistica delle necropoli di Cerveteri. In: D' Episthmonikh/ suna/nthsh gia th/n ellhnistikh/ keramikh/ (Athens 1997) 210.

V.G. Rizzone, Le anfore da trasporto del Museo Civico di Modica. Sicilia Arch. 93/95, 1997, 111-120.

P. Sangriso, Terra sigillata e politica augustea: alcune note su Cn. Ateius. Stud. Class e Orientali 46.3, 1998, 919-932.

C. Scalari, Nuovi dati su Mantova in età antica: i materiali dello scavo di Via Tazzoli n. 13. Quad. Arch. Mantovano 1, 1999, 123-190; 17 figg. [cer. grigia; vernice nera: Lamb. 5, 7/16; pareti sottili: Marabini VII, V, LXVIII; cer. tipo Aco: firma Philade...; sigillata aretina; terra sigillata norditalica: Goud. 24, bollo C.SATRI / AMICI, Ritt. 5, Drag. 17, 31, Goud. 21; coppa tipo Sarius; sigillata chiara: Hayes 61B; cer. comune depurata; cer. grezza]

A. Scarpulla/P. Lo Cascio, Fattorie romane a Marineo (Palermo). Sicilia Arch. 93/95, 1997, 133-148. [ceramiche ellenistiche, romane e tardo-romane]

M. Sonno, Rinvenimenti sottomarini lungo il litorale di Civitavecchia. Archeologia subacquea. Studi, ricerche e documenti II (1997) 75-87.

G.L. Soricelli, Ceramiche fini tardo-antiche dall?area vesuviana. Riv. Stud. Pompeiani 8, 1997.

C. Stella/F. Morandini, Le lucerne. In: G.P. Brogiolo (a cura di), S.Giulia di Brescia. Gli scavi dal 1980 al 1992. Reperti preromani, romani e alto medievali (Firenze 1999) 69-79. [Loeschcke X, IX-X, IA,B,C, IV, VIII; Warzenlampen; lucerne africane tipo Atlante VIIB, VIII, VIIIA, X, XI]

C. Tiussi, Due depositi di anfore in località S. Stefano ad Aquileia. Aquileia Nostra 68, 1997, 21-70. [anfore Lamboglia 2, Dressel 6A, Dressel 2-4, bolli]

A. Toniolo, Le anfore greco-italiche e il vino di Adria (Rovigo): IV-I sec. a.C. In: II Col.loqui internac. d'Arqu. romana. El vi a l'antiguitat. Economia, producció i comerç al Mediterrani Occidental. Monogr. Badalonines 14 (Badalona 1998) 74-80.

E. Traverso, I cosiddetti incensieri: una forma in ceramica comune dallo scavo di Piazza Missori a Milano. Sibrium 23, 1994/99, 239-252; IV tavv.

C. Tronchetti, La ceramica della Sardegna romana. Materiali, Studi e Ricerche, 7 - Sezione arch. (Milano 1996). [vernice nera; pareti sottili; sigillata italica; sigillata sud-gallica; sigillata africana; ceramica africana da cucina; ceramica comune, ceramica fiammata; ceramica iberica; vasi megaresi; vernice rossa interna; ceramica corinzia a rilievo; terra sigillata arancione-grigia; lucerne; anfore]

S. Tusa, Rinvenimenti archeologici subacquei presso Isola delle Femmine (Palermo). Archeologia subacquea. Studi, ricerche e documenti, II (1997) 65-73. [anfore]

V. Valentini, Le ceramiche a vernice nera. Gravisca. Scavi nel santuario greco (Bari 1993).

L. Vecchi, Le anfore di Clastidium nell?ambito dei commerci padani. In: C. Maccabruni/E. Calandra/M.G. Diani/L. Vecchi (a cura di), Multas per gentes et multa per aequora. Culture antiche in provincia di Pavia: Lomellina, Pavese, Oltrepò. Atti della giornata di studi, Gambolò, 18 maggio 1997 (Milano 1999) 206-218; tavv. L-LV. [Lamb. 2; Dr. 6A, 2/4, 6B, 7/11, 20, 23; Pélichet 46; tardo rodie; tipo Forlimpopoli; Late Roman 5, 7; Almagro 50]

M. Vergari, Bolli d?anfora greci e romani da Suasa. Ocnus. Quad. della Scuola di Specializzazione in Arch., Univ. Bologna 5, 1997, 151-172.

S. Vitri/P. Donat, A proposito della circolazione di alcune forme di ceramica grigia e di ceramica grezza in area friulana nel periodo della romanizzazione. Gli esempli di Montereale Valcellina, Zuglio e Paularo. In: S. Santoro Bianchi/B. Fabbri (a cura di), Il contributo delle analisi archeometriche allo studio delle ceramiche grezze e comuni. Il rapporto forma/funzione/impasto. Atti della 1a Giornata di archeometria della ceramica, Bologna, 28 febbraio 1997. Studi e Scavi 4 (Bologna 1997 [1998])101-108.

 

Jugoslawien und Republik Makedonien

(T. Cvjetianin)

V. Bitrakova Grozdanova, Contribution à l'étude de la céramique hellénistique locale en Dassarétie. In: D' Episthmonikh/ suna/nthsh gia th/n ellhnistikh/ keramikh/ (Athens 1997) 119-122.

T. Cvjetianin, The Early Roman Glazed Pottery from Diana (Moesia Superior). In: N. Gudea (Hrsg.), Roman Frontier Studies. Proc. XVIIth Internat. Congr. Roman Frontier Stud. (Zalu 1999) 731-742.

M. Popovi, Tvrdjava Ras / The Fortress of Ras (Belgrade 1999) 103-107; 309-314. [Late Roman pottery, in Serbian]

 

Kroatien

(I. Radman-Livaja)

A. Bobovec, Rezultati iskapanja na rimskom arheolo?kom lokalitetu Ciglenice u Osekovu godine 1998 / Escavation results from the Roman archaeological site Ciglenica in Osekovo. Obavijesti IIAD 31.1, 1999/Croatian Arch. Soc. Newsletter 31.1, 1999, 62-67.

F. Oreb/T. Rismondo/M. Topi/D. erina/T. ?eparovi/M. ?laus/D. Krsti/D. Mudronja, Ad basilicas pictas (Split 1999).

 

Nord-Afrika

(N. Hanel, R. Tomber)

P. Ballet, De la Méditerranée à l'Océan Indien. L'Égypte et le commerce de longue distance à l'époque romaine: les données céramiques. Topoi 6, 1996, 809-840.

P. Ballet, Terres cuites d?Alexandrie et de la Chôra. Essai d?étude comparative de quelques ateliers. Thèmes et techniques. In: J.-Y. Empereur (Hrsg.), Commerce et artisanat dans l?Alexandrie hellénistique et romaine. Actes du Colloque d?Athènes 11.-12.12.1988. Bull. Corr. Hellénique Suppl. 33 (Paris 1998) 217-243.

D. Barraud/M. Bonifay/F. Dridi/J.-F. Pichonneau, L'industrie céramique de l'Antiquité tradive. In: H. Ben Hassen/L. Maurin, Qudhna (Uthina). La redécouverte d'une ville antique de Tunisie. Ausonius-Publ. Mém. 2 (Bordeaux, Paris, Tunis 1998) 139-167. [Töpfereien, Lampen, Gebrauchskeramik, Terrakotten]

M. Behel, Note sur un four de potier du Quartier est de Volubilis. Bull. Arch. Marocaine 18, 1998, 343-347. [Amphoren Dressel 1, 7-11, 18, 20]

A. Ben Abed/M. Bonifay/M. Fixot, Note préliminaire sur la céramique de la basilique orientale de Sidi Jididi (Tunisie). In: La céramique médievale en Méditerranée. Actes du VIe Congrès de l'AICM2, Aix-en-Provence 13.-18.11.1995 (Aix-en-Provence 1997) 13-25.

J.-P. Brun, Le praesidium Romain de Maximianon (Al-Zarqa, Egypte). Fouilles 1994-1995. Topoi 6, 1996, 685-695.

J.-Y. Empereur/M. Picon, Les ateliers d?amphores du Lac Mariout. In: J.-Y. Empereur (Hrsg.), Commerce et artisanat dans l?Alexandrie hellénistique et romaine. Actes du Colloque d?Athènes 11.-12.12.1988. Bull. Corr. Hellénique Suppl. 33 (Paris 1998) 75-91.

J.-Y. Empereur, Les amphores complètes du musée d?Alexandrie: importations et productions locales. In: J.-Y. Empereur (Hrsg.), Commerce et artisanat dans l?Alexandrie hellénistique et romaine. Actes du Colloque d?Athènes 11.-12.12.1988. Bull. Corr. Hellénique Suppl. 33 (Paris 1998) 393-399.

B. Hedinger mit Beiträgen von S. v. Schnurbein und G. Schneider, Die frühe Terra Sigillata aus den Grabungen des Deutschen Archäologischen Instituts in Karthago 1974-1991. In: F. Rakob (Hrsg.), Die Deutschen Ausgrabungen in Karthago. Karthago III (Mainz 1999) 289-402.

G. Jöhrens, Griechische Amphorenstempel hellenistischer Zeit der Grabungen 1974-1994. In: F. Rakob (Hrsg.), Die Deutschen Ausgrabungen in Karthago. Karthago III (Mainz 1999) 239-258.

Hassan Limane, Note sur la sigillée hispanique de Grenade à Lixus. Bull. Arch. Marocaine 18, 1998, 335-337.

M. Mackensen, Spätantike Keramikensembles und Baumaßnahmen in der südlichen Raumzeile der Insula E 218. In: F. Rakob (Hrsg.), Die Deutschen Ausgrabungen in Karthago. Karthago III (Mainz 1999) 545-565.

M. Mackensen, Ein Keramikensemble der Mitte des 7. Jahrhunderts n. Chr. aus Raum R 69 in der Insula E 118. In: F. Rakob (Hrsg.), Die Deutschen Ausgrabungen in Karthago. Karthago III (Mainz 1999) 566-570.

S. Martin-Kilcher, Karthago 1993. Die Füllung eines frühkaiserzeitlichen Pozzo. In: F. Rakob (Hrsg.), Die Deutschen Ausgrabungen in Karthago. Karthago III (Mainz 1999) 403-434.

J. Mynarczyk, Terracotta mould-made lamps in Alexandria (Hellenistic to Late Roman Period). In: J.-Y. Empereur (Hrsg.), Commerce et artisanat dans l?Alexandrie hellénistique et romaine. Actes du Colloque d?Athènes 11.-12.12.1988. Bull. Corr. Hellénique Suppl. 33 (Paris 1998) 327-352.

M.-O. Rousset/S. Marchand, Tebtynis 1998. Travaux dans le secteur nord. Ann. Islamologiques 33, 1999, 185-262.

L.M. Stirling/N.B. Lazreg, Roman kilns and pottery production at Leptiminus, Tunisia: Results of excavation in 1995-1998. In: R.F. Docter/E.M. Moormann (eds.) Classical Archaeology towards the Third Millennium: Reflections and Perspectives. Proc. XVth Internat. Congr. Class. Arch., Amsterdam, July 12 -17, 1998. Allard Pierson Ser. 12 (Amsterdam 1999) 402-404.

R.S. Tomber, The pottery. In: D.P.S. Peacock/L. Blue/Brandford/S. Moser, Myos Hormos - Quseir al-Qadim. A Roman and Islamic Port Site on the Red Sea Coast of Egypt. Interim Report 1999 (Southampton 1999) 31-37.

R.S. Tomber, The pottery. In: S. Sidebotham/W.Z. Wendrich (Hrsg.), Berenike '97. Report of the 1997 Excavations at Berenike and the Survey of the Eastern Desert, including Excavations at Shenshef (Leiden 1999) 123-159.

 

Österreich

(S. Zabehlicky-Scheffenegger)

R. Chinelli, Analisi archeometriche sui mortai di Michaelerplatz. A proposito di alcuni mortai di probabile provenienza africana. In: S. Santoro Bianchi/B. Fabbri (a cura di), Il contributo delle analisi archeometriche allo studio delle ceramiche grezze e comuni. Il rapporto forma/funzione/impasto. Atti della 1a Giornata di archeometria della ceramica, Bologna, 28 febbraio 1997. Studi e Scavi 4 (Bologna 1997 [1998]) 121-127.

R. Chinelli, Analisi archeometriche sui mortai di Michaelerplatz. A proposito di alcuni mortai di probabile provenienza africana. In: S. Santoro Bianchi/B. Fabbri (a cura di), Il contributo delle analisi archeometriche allo studio delle ceramiche grezze e comuni. Il rapporto forma/funzione/impasto. Atti 1a Giornata di archeometria della ceramica ? Bologna, 28 febbraio 1997 Studi e Scavi 4 (Bologna 1997[1998]) 121-127.

S. Czeika/Ch. Öllerer/H. Sedlmayer, Römische Funde und Befunde aus dem Siedlungsbereich Wien 3, Hafengasse. In: O. Harl (Hrsg.), Fundort Wien. Berichte zur Archäologie 2 (Wien 1999) 90-109.

P. Donat, Feinkeramik aus Vindobona - Hinweise auf eine lokale Produktion? In: O. Harl (Hrsg.), Fundort Wien. Berichte zur Archäologie 2 (Wien 1999) 32-46.

P. Donat, Zur Herkunft der Terra Sigillata von der Ausgrabung Michaelerplatz. In: O. Harl (Hrsg.), Fundort Wien. Berichte zur Archäologie 2 (Wien 1999) 210-215.

Ch. Ertel/V. Gassner/S. Jilek/H. Stiglitz, Untersuchungen zu den Gräberfeldern in Carnuntum. Band 1: Der archäologische Befund. Röm. Limes in Österreich 40 (Wien 1999).

Ch. Gugl/R. Sauer, Mittelkaiserzeitliche Feinkeramik aus den Wohnterrassen von Teurnia - St. Peter in Holz, Kärnten. Fundber. Österreich 37, 1998, 213-244.

A. Kaltenberger, Das Fundmaterial aus einem Bauwerk der Römischen Kaiserzeit in Laakirchen, Oberösterreich. Fundber. Österreich 37, 1998, 549-574.

A. Kaltenberger, Ausgrabung St. Peter, Salzburg: III. Römerzeitliche Feinware, oxidierend gebrannte Ware und Glas sowie frühneuzeitliche Keramik 1980-1995. Jahresh. Österr. Arch. Inst. 68, 1999, Beibl. Sp. 409-590.

R. Kastler, Archäologie in Höflein bei Bruck an der Leitha. Tätigkeitsbericht 1995 und 1996. Carnuntum Jahrb. 1998, 135-260.

R. Kastler, Urgeschichtliche und römische Funde aus der Martinskirche zu Linz (mit Beträgen von D.F. Svoboda und O.H. Urban). In: 1200 Jahre Martinskirche Linz (799-1999). Kat. Oberösterr. Landesmus. 143 (Linz 1999) 85-94.

M. Kronberger/Ch. Riegler/P. Scherrer, Das um 270 n.Chr. zerstörte Depot eines Keramikhändlers in Aelium Cetium (St. Pölten, Niederösterreich) - Zusammenfassung. In: J. Tejral (Hrsg.), Das mitteleuropäische Barbaricum und die Krise des römischen Weltreiches im 3. Jahrhundert. Spisy Arch. ústavu AV R Brno 12 (Brno 1999) 91-92.

S. Ladstätter, Afrikanische Sigillaten und Lampen aus Ovilava/Wels. Carnuntum Jahrb. 1998, 51-63.

J. Leger, Feinware aus Kalsdorf. Funde der Grabungen 1990-1995 auf der Parz. 421/1. Ungedr. Diplomarbeit Univ. Graz 1999.

B. Petznek, Römerzeitliche Gebrauchskeramik aus Carnuntum. Ausgrabungen des Bundesdenkmalamtes 1971 und 1972. Teil 2. Carnuntum Jahrb. 1998 (1999), 261-404.

E.M. Ruprechtsberger, Das spätantike Gräberfeld von Lentia (Linz). Ausgrabung Tiefer Graben/Flügelhofgasse. RGZM Monogr. 18 (Mainz 1999). [56-62: Gefäßkeramik als Beigaben]

R. Wedenig, Instrumentum Domesticum aus: Oberösterreichisches Landesmuseum. Testimonia Epigr. Norica A.1.2 (Graz 1999).

O.H. Urban, Der Leopoldsberg. Archäologische Forschungen auf dem Wiener Hausberg. Wiener Arch. Studien 2 (Wien 1999). [Spätlatène]

S. Zabehlicky-Scheffenegger/K. Gostennik, Übersicht über das Fundmaterial der Grabungen 1997 und 1998 in Virunum. Carinthia 189, 1999, 129-147.

 

 

Polen

(K. Domalski, L. Tyszler)

J. Bednarczyk, Tombe à incinération no 31, Inowrocaw 55, comm. Inowrocaw, dép. de Bydgoszcz. In: J. Bednarczyk, Sépultures de la civilisation de Przeworsk en Couiavie. Inv. Arch. Corpus des ensembles arch., Pologne fasc. 66:PL 402 (ód 1994).

A. Baejewski, Sprawozdanie z ratowniczych bada wykopaliskowych na cmentarzyskach kultur uyckiej i przeworskiej w Niezgodzie, gm. migród. (Report on rescue Excavations in Cemeteries of the Lausitian and the Przeworsk Cultures at Niezgoda, near migród). lskie Spraw. Arch. 40, 1998, 251-262.

A. Baejewski, Kolejny sezon bada cmentarzyska kultury przeworskiej w Niezgodzie, stan. 1, gm. migród. (The Consecutive Excavation Season of the Przeworsk Culture Cemetery at Niezgoda, Site 1, near migród). lskie Spraw. Arch. 41, 1999, 259-268.

S. Czopek, O pradziejach Rzeszowa raz jeszcze. (Once again about the prehistory of Rzeszów). In: M. Jarosiska (ed.), Z przeszoci Rzeszowa. Materiay z konferencji naukowej w 640 lecie lokacji miasta, zorganizowanej przez Muzeum Okrgowe w dniach 12.-13.X.1994 (Rzeszów 1995) 7-46.

H. Dobrzaska, The Import of Ceramic Vessels in the Przeworsk Culture of the Roman Period: The Case of Giebutów. In: A Buko/W. Pela (eds.), Imported and Locally Produced Pottery: Methods of Identification and Analysis (Warszawa 1997) 25-40.

K. Domalski,, Terra sigillata z grobu w Giebutówie. (Eine Terra Sigillata Schale aus einem Brandgrab in Giebutów). In: J. Kolendo (ed.), Nowe znaleziska importów rzymskich z ziem Polski. I. (Neue Funde römischer Importe aus Polen. I.). Korpus znalezisk rzymskich z europejskiego Barbaricum - Polska, Supplement-tom 1 (Corpus der römischen Funde im europäischen Barbaricum - Polen, Supplement-Band 1) (Warszawa 1998) 87-96.

K. Garbacz/L. Tyszler, Terra sigillata z cmentarzyska kultury przeworskiej w Grzybowie, gm. Staszów, woj. tarnobrzeskie (stanowisko 1). (Terra sigillata aus dem Gräberfeld der Przeworsk-Kultur in Grzybów, Gemeinde Staszów, Woiwodschaft Tarnobrzeg, Fundstelle 1). In: J. Kolendo (ed.), Nowe znaleziska importów rzymskich z ziem Polski. I. (Neue Funde römischer Importe aus Polen. I.). Korpus znalezisk rzymskich z europejskiego Barbaricum - Polska, Supplement-tom 1 (Corpus der römischen Funde im europäischen Barbaricum - Polen, Supplement-Band 1) (Warszawa 1998) 97-103.

R. Hachulska-Ledwos, Materiay z okresów lateskiego i wpywów rzymskich ze stanowiska 1 w Krakowie-Nowej Hucie (Mogia). Cz I. (Materials of the La Tène and Roman Periods from site 1 in Kraków-Nowa Huta [Mogia]. Part I). Mat. Arch. Nowej Huty 14, 1991, 83-144.

R. Madyda-Legutko, Importy rzymskie w polskich Karpatach. (Römische Importe in den polnischen Karpaten). In: J. Kolendo (ed.), Nowe znaleziska importów rzymskich z ziem Polski. I. (Neue Funde römischer Importe aus Polen. I.). Korpus znalezisk rzymskich z europejskiego Barbaricum - Polska, Supplement-tom 1 (Corpus der römischen Funde im europäischen Barbaricum - Polen, Supplement-Band 1) (Warszawa 1998) 29-39.

J. Moszczyski, Cmentarzyska kultury przeworskiej z okresu rzymskiego w Kutnie, woj. Pockie (stan. 2,3,6). (Gräberfelder der Przeworsk-Kultur aus der römischen Kaiserzeit in Kutno, Woiwodschaft Pock, Fundstellen 2,3,6). In: J. Gurba/A. Kokowski (eds.), Kultura przeworska. I. Materiay z konferencji. Lubelskie Materiay Arch. 8.1 (Lublin 1994) 213-236.

Z. Nowakowski/L. Tyszler, Terra sigillata z cmentarzyska w darowie, stan. 1, woj. Skierniewickie. (Terra sigillata aus dem Gräberfeld von darów, Fdst. 1, Woiw. Skierniewice). In: J. Kolendo (ed.), Nowe znaleziska importów rzymskich z ziem Polski. I. (Neue Funde römischer Importe aus Polen. I.). Korpus znalezisk rzymskich z europejskiego Barbaricum - Polska, Suppl. 1 (Corpus der römischen Funde im europäischen Barbaricum - Polen, Suppl. 1) (Warszawa 1998) 106-118.

W. Siciski, Wstpne wyniki bada osady ludnoci kultury przeworskiej w Zadowicach na stan. 1c, woj. Kaliskie. (Preliminary results of investigations of the Przeworsk culture settlement at Zadowice, site 1c, Kalisz voivodeship). ódzkie Sprawozdania Arch. 3, 1997, 67-84.

L. Tyszler, rodkowogalijska terra sigillata z Dobrzenia Maego, woj. Opolskie, stanowisko B. (Central Gaulish terra sigillata from Dobrze May, voiv. Opole, site B). In: A. Kokowski (ed.), Kultura przeworska. IV (Lublin 1999) 171-174.

L. Tyszler, Observations sur la structure et les étapes d'affluence des vases en terre sigillée au nord du Danube: Pologne, Moravie, Slovaquie. S.F.E.C.A.G. Actes Congr. Fribourg (Marseille 1999) 339-347.

 

Rumänien

(V. Rusu-Bolinde)

N. Gudea, Vasele cu decor lipit de la Porolissum (Die römischen Barbotine-Gefässe aus Porolissum). Ephemeris Napocensis 8, 1998.

V. Rusu-Bolinde, Stamped pottery from the Roman fort at Gherla. In: N. Gudea (Hrsg.), Roman Frontier Studies. Proc. XVIIth Internat. Congr. Roman Frontier Stud. (Zalu 1999) 777-805.

Z. Covacef, Christian symbols on objects discovered at Capidava. In: N. Gudea (Hrsg.), Roman Frontier Studies. Proc. XVIIth Internat. Congr. Roman Frontier Stud. (Zalu 1999) 813-826.

 

Schweiz

(St. Wyss)

C. Agustoni, Les mortiers estampillées du canton de Fribourg (Suisse). S.F.E.C.A.G. Actes Congr. Fribourg (Marseille 1999) 175-182.

R. Bacher, Fundberichte: Krauchthal, Birbach 15. Notdokumentation 1996: römischer Weg. Arch. im Kanton Bern. Fundber. u. Aufsätze 4a, 1999, 74-77.

R. Bacher/P.-J. Suter, Aufsätze: Aegerten 1982-1985. Römische Töpfereiabfälle. Arch. im Kanton Bern. Fundber. u. Aufsätze 4b, 1999, 45-132.

R. Bacher, Quatre fosses contenant des déchets d'ateliers de potiers à Aegerten près de Studen-Petinesca (BE). S.F.E.C.A.G. Actes Congr. Fribourg (Marseille 1999) 157-164.

Y. Backmann, Frühe Siedlungsreste aus dem Alten Spital in der Solothurner Vorstadt. Arch. Schweiz 22, 1999, 109-122.

S. Biaggio Simona/F. Butti Ronchetti, Céramiques fines et céramiques communes au sud des Alpes: quelques formes à diffusion régionale du canton du Tessin et des régions limitrophes. S.F.E.C.A.G. Actes Congr. Fribourg (Marseille 1999) 139-156.

S. Biaggio Simona/F. Butti Ronchetti, Les potiers QSP et QSS dans le canton du Tessin: une mise à jour sur la diffusion des céramiques tardopadanes au Tessin. S.F.E.C.A.G. Actes Congr. Fribourg (Marseille 1999) 189-192.

H. Brem/D. Steiner/R. Kesselring, Neues aus Tasgetium. Arch. Schweiz 22, 1999, 123-134.

D. Castella/M.-F. Meylan-Krause, Témoins de l'activité des potiers à Aventicum (Avenches, Suisse), capitale des Helvètes, du Ier au IIIe siècles après J.-C. S.F.E.C.A.G. Actes Congr. Fribourg (Marseille 1999) 71-88.

D. Castella/F. Eschbach/S. Frey-Kupper/Ch. Martin Pruvot/C. Meystre/C. Olive/M.-A. Porro, Recherches récentes dans la nécropole de la Porte de l'Ouest à Avenches. Les fouilles de la Longeaigue (1992-1997). Bull. Assoc. Pro Aventico 40, 1998, 173-208.

D. Castella, La nécropole gallo-romaine d'Avenches "En Chaplix": fouilles 1987-1992. Aventicum 9-10. Cahiers d'archéologie romande 77-78 (Lausanne 1999).

F. Christe, Tabula rasa?Prongins: L'histoire laminée par la banque. Zeitschr. Schweizer Arch. u. Kunstgesch. 55, 1998, 45-58.

J.-D. Demarez/B. Othenin-Girard, Une chaussée romaine avec relais entre Alle et Porrentruy. Cahiers d'archéologie jurassienne 8 (Porrentruy 1999).

J.-D. Demarez/G. Thierrin-Michael/G. Galetti, Une production de céramique gallo-romaine en Ajoie (Suisse, canton du Jura). S.F.E.C.A.G. Actes Congr. Fribourg (Marseille 1999) 165-174.

E. Ettlinger, Noch einmal zur Keramik der 11. Legion in Vindonissa. Jahresber. Ges. Pro Vindonissa 1998 (Brugg 1999) 37-46.

K. Glauser/R. Bacher/E. Büttiker-Schumacher, Fundberichte: Münsingen, Gerbegraben/Ross-boden. Rettungsgrabungen 1995/96: römischer Gutshof. Arch. im Kanton Bern. Fundber. u. Aufsätze 4a, 1999, 81-97.

M.-A. Haldimann, A la recherche des productions de céramique gallo-romaine en Valais. S.F.E.C.A.G. Actes Congr. Fribourg (Marseille 1999) 131-138.

V. Hasenbach/G. Schneider, Les mortiers à glaçure plombifière du Bas Empire découverts à Schaan (FL) et à Coire (GR, Suisse). S.F.E.C.A.G. Actes Congr. Fribourg (Marseille 1999) 183-188.

Y. Hecht, Die Ausgrabungen auf dem Basler Münsterhügel an der Rittergasse 4. Materialhefte zur Arch. in Basel 16 (Basel 1998).

Y. Hecht u.a., Zum Stand der Erforschung der Spätlatènezeit und der augusteischen Epoche in Basel. Jahrb. SGUF 82, 1999, 163-182.

B. Hedinger, La production de céramique entre Vindonissa et et Eschenz. État de question. S.F.E.C.A.G. Actes Congr. Fribourg (Marseille 1999) 19-24.

B. Hedinger/F. Hoek/V. Jauch, Les ateliers du site d'Oberwinterthur (Vitudurum) et leur production. Rapport préliminaire. S.F.E.C.A.G. Actes Congr. Fribourg (Marseille 1999) 11-18.

D. Hintermann, Gräber von Soldaten und Zivilistinnen im Umfeld des Legionslagers von Vindonissa. Jahresber. Ges. Pro Vindonissa 1998 (Brugg 1999) 55-62.

A. Hochuli-Gysel, L'arc alpin: la céramique à l'époque romaine dans les Grisons et dans la vallée du Rhin alpin. S.F.E.C.A.G. Actes Congr. Fribourg (Marseille 1999) 125-130.

H. Hüsler-Plogmann et al., Was essen wir heute? Analyse von Tier- und Pflanzenresten einer Herdstelle aus dem 2. Jhd. n. Chr. Arch. Schweiz 22, 1999, 39-43.

Th. Luginbühl, Les ateliers de potiers gallo-romains en Suisse occidentale: Nyon, Lousonna et Yverdon. S.F.E.C.A.G. Actes Congr. Fribourg (Marseille 1999) 109-124.

Th. Luginbühl/A. Schneiter, Trois siècles d'histoire à Lausanne. La fouille de Vidy "Chavannes 11" 1989-1990. Cahiers d'archéologie romande 74, Lousonna 8 (Lausanne 1999).

F. Maier, Rückblick auf drei Feldarbeiten im Jahr 1998. Jahresber. Ges. Pro Vindonissa 1998 (Brugg 1999) 99-109.

S. Martin-Kilcher, Introduction à la journée régionale. S.F.E.C.A.G. Actes Congr. Fribourg (Marseille 1999) 9-10.

S. Martin-Kilcher/M.-A. Haldimann, Discussion: Éléments pour une synthèse sur les productions de céramiques dans les différentes régions de Suisse: technologie, production et marché. S.F.E.C.A.G. Actes Congr. Fribourg (Marseille 1999) 193-196.

S. Martin-Kilcher, Eine Silberplatte aus Augst-Kastelen und späte Rheinzaberner Sigillaten. Jahresber. Augst und Kaiseraugst 20, 1999, 181-206.

G. Matter, Der römische Vicus von Kempraten. Jahrb. SGUF 82, 1999, 183-211.

Chr. Meyer-Freuler, Gedanken zur Frühzeit von Vindonissa ? Gewerbebetriebe, Getreidespeicher und andere Befunde westlich des Kellergrabens. Jahresber. Ges. Pro Vindonissa 1998 (Brugg 1999) 13-22.

M.-F. Meylan Krause, Vom Geschirr zum Genuß. Römische Keramik und ihre Verwendung. Doc. Mus. Romain Avenches 7 (Avenches 1999).

T. Pauli-Gabi/Chr. Meyer-Freuler, La céramique du Ier au IIIe siècle en contextes militaires et civils: étude comparative sur la base des données de Vindonissa et de Vitudurum. S.F.E.C.A.G. Actes Congr. Fribourg (Marseille 1999) 25-44.

M. Petrucci-Bavaud/ M. Veszeli, Ein Essen für die Toten. Fleisch, Brot, Früchte und andere Nahrungsmittel in römischen Brandbestattungen. Arch. Schweiz 22, 1999, 31-34.

F.P. Porten Palange, Raffigurazioni di Ercole su una matrice di P.Cornelivs. Quad. ticinesi 27, 1998, 245-260.

M. Poux, Les amphores et la chronologie des sites Bâlois (Bâle-Gasfabrik - Bâle-Münsterhügel): nouvelles données. In: M. Tuffreau-Libre/A. Jaques (éd.), La céramique précoce en Gaule Belgique et dans les régions voisines: de la poterie Gauloise à la céramique gallo-romaine. Actes table ronde d'Arras, 14 au 17 octobre 1996. Nord-Ouest Arch. 6 (1998) 385-416.

J. Rychener, Der römische Gutshof von Neftenbach. Monogr. Kantonsarch. Zürich 31 (Zürich/Egg 1999).

D. Schmid/G. Thierrin-Michael/G. Galetti, L'atelier Venusstrasse-Ost, partie sud, à Augusta Raurica (Augst) et la distribution de sa production: résultats et analyses. S.F.E.C.A.G. Actes Congr. Fribourg (Marseille 1999) 63-70.

C. Schucany, La céramique à ? revêtement argileux ? sur le plateau Suisse. In: R. Brulet/R.P. Symonds/F. Vilvorder (éd.), Céramiques engobées et métallescentes gallo-romaines. Actes coll. Louvain-la Neuve 18 mars 1995. RCRF Acta Suppl. 8 (Oxford 1999) 333-362.

C. Schucany, Fundmeldungen und Grabungsberichte 1998, Solothurn/Löwengasse 6 (Breggerscheune), Beitrag zur Keramik. Arch. u. Denkmalpflege im Kanton Solothurn 4 (Solothurn 1999) 55-78.

C. Schucany, Solothurn und Olten ? Zwei Kleinstädte und ihr Hinterland in römischer Zeit. Arch. der Schweiz 22, 1999, 88-95.

C. Schucany/S. Martin-Kilcher/L. Berger/ D. Paunier (Hrsg.), Römische Keramik in der Schweiz. Céramique romaine en Suisse. Ceramica romana in Svizzera. Antiqua 31. Veröffentl. der Schweiz. Ges. Ur- und Frühgeschichte (Basel 1999).

V. Vogel-Müller/D. Schmid, Les productions céramiques d'Augusta Raurica (Augst) et la distribution de sa production. S.F.E.C.A.G. Actes Congr. Fribourg (Marseille 1999) 45-62.

R. Zwahlen, La production de céramique dans trois vici voisins du plateau suisse. S.F.E.C.A.G. Actes Congr. Fribourg (Marseille 1999) 89-108.

 

Slowakei

(K. Kuzmová)

K. Elschek, Die Aussagekraft des römischen Importes entlang der March auf der Bernsteinstraße. In: N. Gudea (Hrsg.), Roman Frontier Studies. Proc. XVIIth Internat. Congr. Roman Frontier Stud. (Zalu 1999) 859-865.

K. Elschek, Tematický záchranný výskum v Bratislave-Devínskej Novej Vsi. (Thematische Rettungsgrabung in Bratislava, Teil Devínska Nová Ves). In: Arch. výskumy a nálezy na Slovensku v roku 1997 (Nitra 1999) 36-38.

K. Kuzmová, Brigetio und sein Brückenkopf vom Aspekt der Sigillata-Versorgung. In: N. Gudea (Hrsg.), Roman Frontier Studies. Proc. XVIIth Internat. Congr. Roman Frontier Stud. (Zalu 1999) 699-704.

J. Schmidtová/P. Baxa/J. Jezná, Zachranný výskum v Bratislave-Rusovciach. (Rettungsgrabung in Bratislava-Rusovce). In: Arch. výskumy a nálezy na Slovensku v roku 1997 (Nitra 1999) 149-151.

V. Varsik, Ländliche Besiedlung im Hinterland des Kastells Gerulata. Siedlungen der autochthonen Bevölkerung in Rusovce. In: N. Gudea (Hrsg.), Roman Frontier Studies. Proc. XVIIth Internat. Congr. Roman Frontier Stud. (Zalu 1999) 629-642.

 

Slowenien

(J. Horvat)

M. Daszkiewicz/G. Schneider, Chemical, Mineralogical and Technological Studies of Fabrics of Roman Vessels and Lamps from Poetovio. In: Isteni 1999, 173-189.

M. R. DeMaine/I. Lazar/V. Vidrih Perko, Middle-Class Burials in Three Provincial Roman Cemeteries: Emona, Celeia, ?empeter. In: M. R. DeMaine/R. M. Taylor (eds.), Life of the average Roman, a symposium (White Bear Lake MN 1999) 35-49.

J. Horvat, Roman Provincial Archaeology in Slovenia Following the Year 1965: Settlement and Small Finds. Arh. Vestnik 50, 1999, 215-257.

J. Isteni, Poetovio, zahodna grobi?a I. Grobne celote iz deelnega muzeja Joanneuma v Gradcu. ? Poetovio, the Western Cemeteries I. Grave-groups in the Landesmuseum Joanneum, Graz. Katalogi in monografije 32 (Ljubljana 1999).

I. Lazar, The Roman Tile Factory at Vransko near Celeia (Noricum). In: M. R. DeMaine/R. M. Taylor (eds.), Life of the average Roman, a symposium (White Bear Lake MN 1999) 23-33.

I. Mikl Curk, Territoriale Unterschiede der groben Hauskeramik in Slowenien - Neue Beobachtungen und neue Fragen. In: S. Santoro Bianchi/B. Fabbri (a cura di), Il contributo delle analisi archeometriche allo studio delle ceramiche grezze e comuni. Il rapporto forma/funzione/impasto. Atti della 1a Giornata di archeometria della ceramica, Bologna, 28 febbraio 1997. Studi e Scavi 4 (Bologna 1997 [1998]) 110-116.

L. Plesniar Gec, Ceramica grezza e recipienti da cucina in Emona. In: S. Santoro Bianchi/B. Fabbri (a cura di), Il contributo delle analisi archeometriche allo studio delle ceramiche grezze e comuni. Il rapporto forma/funzione/impasto. Atti della 1a Giornata di archeometria della ceramica, Bologna, 28 febbraio 1997. Studi e Scavi 4 (Bologna 1997 [1998]) 117-120.

V. Vidrih Perko, A Survey of Recent Research on Roman Amphorae, Trade and Diet in the North Adriatic and its Hinterland. In: M.R. DeMaine/R.M. Taylor (eds.), Life of the average Roman, a symposium(White Bear Lake MN 1999) 1-21.

 

Spanien und Portugal

(A. Ribera i Lacomba, M. Vegas)

L. Abad/S. Gutiérrez/R. Sanz, El Tolmo de Minateda. Una historia de tres mil quinientos años. Patrimonio Histórico. Arqueología. (Toledo 1998).

A. Aguilera Martín, Análisis multivariable: una nueva vía para la caracterización cerámica. Pyrenae 29, 1998, 117-134.

B. Agustí/J. Burch/C. Carrascal/J. Merino/N. Navarro, Els reompliments de les sitges del Bosc del congost. Cypsela 12, 1998, 81-98.

M. Adserias/J.M. Macias/J.J. Menchón/J.M. Puche, La transformació urbana de Tarragona al segle IV. Noves dades arqueològiques. Annals de l'Institut d'Estudis Gironins XXXVII, Hispania i Roma. D'August a Carlemany. Homenatge al Dr. Pere de Palol (Girona 1997) 923-938.

R. Albiach/C. Marìn/G. Pascual/J. Pià/A. Ribera/M. Rossellò/A. Sanchis, La cerámica de época de Augusto procedente del relleno de un pozo de Valentia (Hispania Tarraconensis). In: S.F.E.C.A.G., Actes Congr. d'Istres (Marseille 1998) 139-166.

M.J. Almeida/A. Carvalho, Anforas da villa romana da Quinta das Longas (S. Vicente e Ventosa, Elvas): resultados de 1990-1998. Rev. Portuguesa de Arqu. 1,2, 1998, 137-163.

J. Alonso de la Sierra Fenández, Cerámicas africanas en Munigua y el valle del Guadalquivir. Madrider Mitt. 39, 1998, 238-297.

M.T. Amaré Tafalla/M.B. García de Figuerola/V. García Marcos, Una producción cerámica de época romana inédita. Lancia 2, 1997, 273-281.

M.N. André/J.L. Cardoso, Acerca de uma tigela de terra sigilatta clara da necropole de Sol Avesso. Estud. Arqu. de Oeiras 7 (Oeiras 1997/98) 219-226.

Anforas del Museo de Ceuta: el conjunto de ánforas altoimperiales de salazón de Ceuta; las ánforas romanas bajoimperiales y tardorromanas del Museo Municipal de Ceuta (Ceuta 1997). 131 S.

C. Aranegui et al., El Grau Vell (Sagunto, Valencia): ultimas campañas de excavación. Saguntum - P.L.A.V. 31 (València 1998) 205-212.

F. Arasa/N. Mesado, La ceràmica d'importació del jaciment ibèric de la Torre d'Onda (Borriana, la Plana Baixa). Archivo de Prehist. Levantina, Diputación de Valencia 22, 1997, 375-408.

A.M. Arruda, As ânforas da Classe 32 da Alcaçova de Santarem (Campanhas de 1983-1991). Conimbriga 37, 1998, 201-231.

D. Asensio/A. Martin, El derelicte de Bon Capó (l'Ametlla de Mar): l'inici de l'expansió de vi itàlic a la Peninsula Ibèrica. In: II Col l. Internac. Arqu.Romana. El vi a l'antiguitat. Economia, producció i comerç al Mediterrani Occidental. Monogr. Badalonines 14 (Badalona 1998) 138-150.

D. Asensio/ L. Devenat/J. Sanmartí, Les importacions amforals d'origen púnic a la costa de Catalunya en època tardorepublicana. In: II Col l. Internac. Arqu.Romana. El vi a l'antiguitat. Economia, producció i comerç al Mediterrani Occidental. Monogr. Badalonines 14 (Badalona 1998) 66-73.

R. Atencia Páez/E. Serrano Ramos, El taller antikariense de terra sigillata hispánica. In: Figlinae Malacitanae (Málaga 1997) 177-215.

A. Baldomero/P. Corrales/M.M. Escalante u.a., El alfar romano de la Huerta del Rincón: síntesis tipológica y momentos de producción. In: Figlinae Malacitanae (Málaga 1997) 147-176.

C.M. dos S. Banha/P.A.M. Arsénio, As ânforas romanas vinárias de Seilium (Tomar), conventus Scallabitanus. Rev. Portuguesa de Arqu. 1,2, 1998, 165-190.

E. Barrasetas/R. Jarrega, La ceràmica trobada al jaciment de la Solana (Cubelles, Garraf). Contextos ceràmics d'època romana tardana i de l'alta edat mitjana (segles IV-X). Arqueomediterrania 2 (Barcelona 1997) 131-152.

A. Barreda, La gens Mussidia en las ánforas Pascual 1. In: II Col l. Internac. Arqu.Romana. El vi a l'antiguitat. Economia, producció i comerç al Mediterrani Occidental. Monografies Badalonines 14 (Badalona 1998) 332-340.

C. Basas Faure, El comercio de las cerámicas sigillatas de Iruña. Isturitz 8, 1997, 415-426.

J. Beltrán Fortes/M.L. Loza Azuaga, Producción anfórica y paisaje costero en el ámbito de la Malaca romana durante el alto Imperio. In: Figlinae Malacitanae (Málaga 1997) 107-146.

M. Beltrán Lloris u.a., Colonia Victrix Lepida-Celsa (Velilla de Ebro, Zaragoza). 3. El Instrumentum Domesticum de la "Casa de los Delfines" (Zaragoza 1998). 2 Bde. 963 S.

D. Bernal, Economía y comercio en la Bética mediterránea y del "Círculo del Estrecho" en la Antigüedad Tardía (ss. III-VIII d.C.) a través del registro anfórico. Tesis Doctoral microfichada, Universidad Autonoma de Madrid (Madrid 1997).

D. Bernal, La producción anfórica en la Bahía de Algeciras en época romana: nuevos datos procedentes de los talleres de la Venta del Carmen (Los Barrios). IV Jornadas de Historia del Campo de Gibraltar (Almoraima 1997) 65-74.

D. Bernal, Transporte local/regional de envases vacíos en época romana. A proposito de dos talleres anfóricos de época altoimperial (el Rinconcillo, Algeciras, Cádiz) y del Bajo Imperio (Los Matagallares, Salobreña, Granada). In: II Congreso de Arqueología Peninsular (Zamora 1998).

D. Bernal Casasola, Algunas reflexiones sobre la economía y el comercio del Campo de Gibraltar en época tardorromana a través del registro anfórico subacuático. Caetaria 2, 1998, 47-78.

D. Bernal Casasola, Las ánforas de vino béticas en la baja Romanidad: Novedades procedentes de recientes excavaciones en centros de producción andaluces. In: II Col.loqui Internacional d'Arqueologia romana. El vi a l'antiguitat. Economia, producció i comerç al Mediterrani Occidental. Monografies Badalonines 14 (Badalona 1998) 543-552.

D. Bernal Casasola (ed.), Excavaciones arqueológicas en el alfar romano de la Venta del Carmen (Los Barrios, Cádiz): una aproximación a la producción de ánforas en la bahía de Algeciras en época altoimperial (Madrid 1998). 408 S.

D. Bernal Casasola (ed.), Los Matagallares (Salobreña, Granada): un centro romano de producción alfarera en el siglo III d.C.; primeros resultados de las excavaciones arqueológicas de las campañas de 1995 y 1996 (Salobreña 1998). 515 S.

D. Bernal Casasola, Novedades de epigrafía anfórica en la Bética. Talleres costeros granadinos del Bajo Imperio. Bol. Español de Arqu. 37, 1997, 99-110.

D. Bernal Casasola, La producción de cerámicas africanas de cocina en la Bética: aportaciones del taller de los Matagallares y de la alfarería de los Barreros (Salobreña, Granada). In: L'Africa romana 12 (Sassari 1998) 1341-1353.

D. Bernal Casasola, Las producciones anfóricas del bajo Imperio y de la Antigüedad tardía en Málaga: estado actual de la investigación e hipótesis de trabajo. In: Figlinae Malacitanae (Málaga 1997) 233-259.

D. Bernal/L. Lorenzo, Producciones cerámicas de época romana. Los alfares de la Venta del Carmen". Rev. Arqu. 203, 1998, 24-33.

P. Berni Millet, Las ánforas de aceite de la Bética y su presencia en la Cataluña romana (Barcelona 1998). 272 S.

P. Berni/E. Garrote, El consum de l'oli bètic a l'Empúries romana. Anu. Inst. Estud. Empordanesos 1998, 95-109.

P. Berni/E. Garrote, L'eix Empúries-Narbona en els circuits comercials de l'oli bètic durant l'Imperi romà. In: XI Col l. Internac. Arqu.de Puigcerdà (Puigcerdà 1998) 243-254.

J. Blanquez et al., La carta arqueológica subacuática de la costa de Almería (1983-1992). Junta de Andalucía i Universidad Autonoma de Madrid (Madrid 1998).

H. Bonet/C. Mata, Las cerámicas de importación durante los siglos III y principios del II a.C. en Valencia. In: Arqueomediterrània 4. Les fàcies ceràmiques d'importació a la costa ibèrica, de Barcelona (Barcelona 1998) 49-72.

J.M. Bosch/C. Yañez/T. Vila, Una explotació vitivinícola romana als Pirineus. Un exemple d'implatació de nous models de gestió i d'explotació a la vall central d'Andorra. In: II Col l. Internac. Arqu.Romana. El vi a l'antiguitat. Economia, producció i comerç al Mediterrani Occidental, Monografies Badalonines 14 (Badalona 1998) 444-449.

J. Buxeda Garrigós/J.M. Gurt Esparraguera, La caracterizació arqueométrica de les àmfores de Can Peixau (Badalona) i la seva aportació al coneixement de la producció de Pascual 1 al territori de Baetulo. In: II Col.loqui internacional d'Arqueología romana. El vi a l'antiguitat. Economia, producció i comerç al Mediterrani Occidental, Monografies Badalonines 14 (Badalona 1998) 193-217.

J. Buxeda Garrigós/M.A. Cau Ontiveros/A.G.L. Guittoni u.a., Caracterización arqueométrica de las ánforas tardías de la cisterna de Sa Mesquida (Sta. Ponça, Calvià, Mallorca): Resultados preliminares. In: II Col.loqui internac. d'Arqu. romana. El vi a l'antiguitat. Economia, producció i comerç al Mediterrani Occidental, Monografies Badalonines 14 (Badalona 1998) 530-542.

J.M. Caamaño Gesto/J.R. López Rodríguez, Sigillatas del Castro de Viladonga (Lugo). Croa 8, 1998, 8-20.

A. Camilli, Note per una tipologia dei balsamari romani a fondo piatto. Archivo Español Arqu. 70, 1997, 125-148.

A. Cantos Carnicer, Sobre la producción decorada de C. Tellius: Nuevas piezas procedentes de Zaragoza. Bol. Mus. Zaragoza 14, 1998, 187-201.

E. Carbonell/J. Folch Soler, La producció de vi i d'àmfores a la vil.la de Can Feu. In: II Col.loqui internac. d'Arqu. romana (Badalona 1998) 289-293.

M.C. Carreño Gascón, Marcas de alfarero sobre terra sigillata halladas en Lucus Augusti (A Coruña 1997). 107 S.

C. Carreras/P. Berni, Producció de vi i àmfores tardanes del NE de la Tarraconense. II Col l. Internac. Arqu.Romana. El vi a l'antiguitat. Economia, producció i comerç al Mediterrani Occidental. Monogr. Badalonines 14 (Badalona 1998) 530-542.

C. Carreras Monfort, Els abocadors en el mon romà: El cas de Londinium i Barcino. Pyrenae 29, 1998, 147-160.

C. Carreras Monfort, Britannia and the imports of Baetican and Lusitanian amphorae. Journal of Iberian Arch. 1998, 159-170.

C. Carreras Monfort/P.P.A. Funari, Britannia y el Mediterráneo: estudios sobre el abastecimiento de aceite bético y africano en Britannia (Barcelona 1998). 406 S.

Castillo/A. Espinosa/F. Sáez, Dos fondeaderos romanos en la Marina Baixa (Alacant): la platja de la Vila (La Vila Joiosa) y l'Olla (Altea). In: III Jornadas de Arqueología Subacuática, Puertos antiguos y comercio marítimo (València 1998) 115-130.

M.A. Cau, Cerámica tardorromana de cocina de las Islas Baleares: estudio arqueométrico. Tesis Doctoral microfichada, Universitat de Barcelona (Barcelona 1997).

M.A. Cau/J. Giralt/J.M. Macias/J.I. Padilla/F. Tusset, La cerámica del Nordeste peninsular y las Baleares entre los siglos V-X. In: Actes du 6e Congrès de la céramique médievale en Mediterranée (Aix-en-Provence 1997).

J.A. Cerdà/J. Garcia/C. Martí/J. Pujol/J. Pera/V. Revilla, El cardo maximus de la ciutat romana d'Iluro (Hispania Tarraconensis). Laeitania 10, 1997.

E. Cerrillo, Producción de vino en las áreas rurales de la Lusitania interior. In: II Col l. Internac. Arqu.Romana. El vi a l'antiguitat. Economia, producció i comerç al Mediterrani Occidental. Monogr. Badalonines 14 (Badalona 1998) 419-426.

M. Christol/R. Plana, Els negotiatores de Narbona i el vi català. Faventia 19/2, 1997, 75-95.

F. Clariana, La sigil?lata itàlica-aretina decorada provinent de la vil?la romana de Torre Llauder (Mataró - el Maresme). Laietania 11, 1998, 95-108.

J.M. Coll Riera/J. Roig Buxó/J.A. Molina Vallmitjana, Contextos ceràmics d'època tardorromana i visigoda del Vallés i la ciutat de Barcelona. Contextos ceràmics d'època romana tardana i de l'alta edat mitjana (segles IV-X). Arqueomediterrania 2 (Barcelona 1997) 37-57.

J.M. Coll/J. Roig/J.A. Molina, Las producciones cerámicas de época visigoda en la Catalunya central (ss. V-VII): consideraciones técnicas y morfológicas. In: Actes du 6e Congrés de la céramique médievale en Mediterranée (Aix-en-Provence 1997) 193-198.

M. Comas/A. Martin/D. Matamoros, Un Tipus d'àmfora Dressel 1 de producció laietana. In: De les estructures indígenes a l'organització provincial romana de la Hispania citerior (Barcelona 1998) 149-161.

M. Comas Solà, Baetulo, les marques d'àmfora (Badalona 1997). 143 S.

M. Comas, Présence et absence des amphores léetaniennes en Gaule. In: S.F.E.C.A.G., Actes Congr d'Istres (Marseille 1998) 225-234.

M. Comas, La producció i el comerç de vi a Baetulo. Estat de la qüestió. In: II Col l. Internac. Arqu.Romana. El vi a l'antiguitat, Economia, producció i comerç al Mediterrani Occidental. Monogr. Badalonines 14 (Badalona 1998) 219-232

M. Cura-Morera/J. Principal, Ceràmiques de vernís negre i contextos ceràmics d'importació del segle III aC a la Catalunya occidental.In: Arqueomediterrània 4. Les fàcies ceràmiques d'importació a la costa ibèrica, les Balears i les Pitiüses durant el segle III aC i la primera meitat del segle II aC (Barcelona 1998) 97-110.

M. Delgado, Potes meleiros de Bracara Augusta. Portugalia 17/18, 1996/97, 149-165.

A.M. Diogo Dias, Anforas romanas de Mirobriga. Arquivo Beja 10, 1999, 15-27.

A.M.D. Diogo/L. Trindade/J.M. Costa, Marcas de sigillata provenientes de Sines Vipasca 6, 1997, 115-118.

C.M. Dos Santos/P.A. Mourinho, As ânforas romanas vinarias de Seilium (Tomar), conventus scallabitanus. Rev. Portuguesa Arqu. 1,2, 1998, 165-190.

Joan Enrich Hoja/Jordi Enrich Hoja, Les ceràmiques comunes tardoromanas i altomedievals en el context de l'habitacle rural dispers de la Catalunya central. In: Contextos ceràmics d'època romana tardana i de l'alta Edat Mitjana (segles IV-X). Arqueomediterrania 2 (Barcelona 1997) 21-36.

Equips Pontós i Ullastret, Les fàcies ceràmiques d'importació de l'Empordà durant el segle III i la primera meitat del segle II aC a través dels jaciments de Pontós i Ullastret. Arqueomediterrània 4. Les fàcies ceràmiques d'importació a la costa ibèrica, les Balears i les Pitiüses durant el segle III aC i la primera meitat del segle II aC (Barcelona 1998) 129-156.

C. Fabiao, O vinho na Lusitânia: reflexôes em torno de um problema arqueológico. Rev. Portuguesa Arqu. 1,1, 1998, 169-198.

J.C. Fernández Cacho, Las industrias derivadas de la pesca en la provincia romana de la Bética: la alfarería de El Rinconcillo (Algeciras, Cádiz). Spal 4, 1997, 173-214.

M.I. Fernández García, Notas acerca de la terra sigillata hispánica del alfar del Carmen de la muralla (Albaicín, Granada). Florentia Iliberritana 8, 1997, 85-101.

M.I. Fernández, Las primeras generaciones de alfareros del centro de producción de los Villares de Andújar (Jaén). In: De les estructures indígenes a lórganització provincial romana de la Hispania citerior (Barcelona 1998) 221-228.

M.I. Fernández García (ed.), Terra sigillata hispánica: estado actual de la investigación (Jaén 1998). 208 S.

A. Fernández Izquierdo/S. Castelló/R. Graullera, Un conjunto de hallazgos arqueológicos submarinos procedentes de Valencia. In: III Jornadas de Arqueología Subacuática, Puertos antiguos y comercio marítimo (Valencia 1998) 291-310.

Figlinae Malacitanae: la producción de cerámica romana en los teritorios malacitanos (Málaga 1997). 303 S.

I. Filloy Nieva, Distribución de mercancias en época romana en Alava: el caso de los recipientes. Isturitz 8, 1997, 321-357.

J. Freed, Stamped Tarraconesian Dressel 2-4 amphoras at Carthage. In: II Col l. Internac. Arqu.Romana. El vi a l'antiguitat, Economia, producció i comerç al Mediterrani Occidental, Monografies Badalonines 14 (Badalona 1998) 350-356.

M. Garcia/C.A. Pociña/J.A. Remolà, Un context ceràmic d'inicis del segle II d.C. a Tàrraco (Hispania Tarraconensis). Pyrenae 28, 1997, 179-209.

M.P. Garcia-Bellido/E. Petac, Contramarcas y sellos de la legio X en Hispania y en Moesia o Renania. Archivio Español Arqu. 71, 1998, 257-264.

M.P. Garcia-Gelabert/M. Garcia, El asentamiento romano de Catarroja. Aproximación a su estudio. Espacio, Tiempo y Forma, Serie II, H? Antigua 10 (Madrid 1997) 351-374.

J. García Roselló/E. Gurri Costa, Les imitacions laietanas d'àmfores itàliques a la zona central de la comarca del Maresme en època tardo-republicana. Ann. Inst. d'Estudis Gironins 36, 1996/97, 397-424.

M. Garcia Sanchez, Epigrafía anfórica de Mas Castellar-Pontós: ánforas grecoitálicas y masaliotas. Pyrenae 28, 1997, 257-269.

J.A. Garcia Serrano, El yacimiento tardorromano del Polígono industrial de Tarazona: avance de la excavación. Turiaso 14, 1997/98, 9-54.

E. Garcia Vargas, La pruducción de ánforas en la bahía de Cádiz en época romana (siglos I a.C. - IV d.C.) (Ecija 1998).

E. Gil Zubillaga, La cerámica de paredes finas con decoración a molde de Viana (Navarra); las producciones de G.VAL.VERDULUS y su problemática: estado de la cuestión. Isturitz 8, 1997, 427-466.

J.A. Gisbert Santonja, Amfores i vi al territorium de Dianium (Dénia): Dades per a la sistematizació de la producció amforal al País Valencià. In: II Col l. Internac. Arqu.Romana, El vi a l'antiguitat. Economia, producció i comerç al Mediterrani Occidental, Monografies Badalonines 14 (Badalona 1998) 383-417.

F. Gracia/D. Garcia/G. Munilla, Las facies cerámicas de importación durante el siglo III y primera mitad del siglo II aC en la región sur de la desembocadura del Ebro. In: Arqueomediterrània 4. Les fàcies ceràmiques d'importació a la costa ibèrica, les Balears i les Pitiüses durant el segle III aC i la primera meitat del segle II aC (Barcelona 1998) 83-96.

V. Guerrero, Las importaciones cerámicas en la protohistoria de Mallorca. In: Arqueomediterrània 4. Les fàcies ceràmiques d'importació a la costa ibèrica, les Balears i les Pitiüses durant el segle III aC i la primera meitat del segle II aC (Barcelona 1998) 175-192.

J. Guitart Durán/J. Pera Isern/C. Carreras Monfort, La presència del vi itàlic a les fundacions urbanes del principi del segle I a.C. a l'interior de Catalunya: L'exemple de Iesso. In: II Col?loqui El vi a l'antiguitat. Economia, producció i comerç al Mediterrani Occidental, Monogràfies Badalonines 14 (Badalona 1998) 39-65.

M.M. Gumà/M. Riera/F. Torres, Contextos ceràmics dels segles IV-X a l'illa de Mallorca. In: Contextos ceràmics d'època romana tardana i de l'alta edat mitjana (segles IV-X). Arqueomediterrania 2 (Barcelona 1997) 249-268.

E. Gurri/J. Gurri/F. Bagur/J. Medrano, Un centre productor de vi laietà: el Moré (Sant Pol de Mar, el Maresme). In: II Col l. Internac. Arqu.Romana, El vi a l'antiguitat. Economia, producció i comerç al Mediterrani Occidental. Monogr. Badalonines 14 (Badalona 1998) 563-568.

R. Jarrega, La producció amforal romana del camp de Tarragona. Estat de la qüestió. in: II Col l. Internac. Arqu.Romana, El vi a l'antiguitat. Economia, producció i comerç al Mediterrani Occidental. Monogr. Badalonines 14 (Badalona 1998) 430-437.

J. Juan Benejam, Sopravvivenza della popolazione rurale a Minorca: le ceramiche romane di Cala Morell. In: L'Africa romana 12 (Sassari 1998) 827-838.

L.C. Juan Tovar/J.F. Blanco, Cerámica común tardorromana, imitaciones de sigillata, en la provincia de Segovia. Aproximación al estudio de las producciones cerámicas del siglo V en la Meseta Norte y su transición añ mundo hispano-visigodo. Archivio Español Arqu. 70, 1997, 171-220.

J.M. Lara Fuillerat, Tetimonios sobre los centros de producción cerámica de época romana y Antigüedad tardía en la provincia de Córdoba. Antiquitas 8, 1997, 83-96.

J. Llinàs, La excavación de la carretera de San Martín de Ampurias (Gerona): un ejemplo de la evolución de los contextos cerámicos durante la Antigüedad Tardía en el litoral catalan. Archivio Español Arqu. 70, 1997, 149-170.

J. Linàs/S. Manzano/A.M. Piug/X. Rocas, L'excavació de la carretera de Sant Martí: un sector de l'entorn d'Empúries des de la baixa república fins a l'antiguitat tardana. Estudis Arqueològics 3 (Girona 1997).

A. López Mullor/J. Fierro Macía/A. Caixal Mata, Ceràmica dels segles IV al X procedent de les comarques de Barcelona. In: Contextos ceràmics d'època romana tardana i de l'alta Edat Mitjana (segles IV-X). Arqueomediterrania 2 (Barcelona 1997) 59-82.

A. López Mullor, Céramiques tardo-républicaines et augustéennes trouvées à Emporiae (Ampurias, Espagne). In: S.F.E.C.A.G, Actes Congr. d'Istres (Marseille 1998) 131-138.

A. López Mullor, El centre productor d'àmfores de Sant Boi de Llobregat (Barcelona). In: II Col l. Internac. Arqu.Romana, El vi a l'antiguitat. Economia, producció i comerç al Mediterrani Occidental, Monogr. Badalonines 14 (Badalona 1998) 233-245.

M.M. Lozano et al., Ana-Barraeca. Confluencia de culturas. Consorcio de la Ciudad Monumental, Histórico-Artística y Arqueologica de Mérida (Mérida 1998).

J.M. Macías/J.J. Menchon/J.M. Puche/J.A. Remolà, Nous contextos ceràmics del segle IV i inicis del V en la provincia de Tarragona. Contextos ceràmics d'època romana tardana i de l'alta edat mitjana (segles IV-X). Arqueomediterrania 2 (Barcelona 1997) 153-178.

J.M. Macías Solé, La ceràmica comuna tardoantiga a Tarraco. Anàlisi tipológica i històrica (segles V-VII) (Tarragona 1999). 438 S.

M. Madrid Fernandez, Les marques de potiers sur la terra sigillata de la ville romaine de Baetulo (Badalone, Barcelone). S.F.E.C.A.G. Actes Congr. Fribourg (Marseille 1999) 279-289.

M.A. Magallón/P. Silliéres, Labitolosa (Cerro del Calvario, La Puebla de Castro, Huesca). Memoria de excavación de las campañas de 1995 y 1996. Bolskan 14, 1997, 117-156.

J.C. Marquez, El comercio del vino en el sur de la Tarraconense en época romana: el caso del Portus Ilicitanus (Santa Pola, Alicante). In: II Col l. Internac. Arqu.Romana, El vi a l'antiguitat, Economia, producció i comerç al Mediterrani Occidental. Monogr. Badalonines 14 (Badalona 1998) 472-479.

M. Martin Camino, Un contexto cerámico de finales del siglo III a.C.: el vertedero púnico de la plaza de San Ginés (Cartagena). In: Arqueomediterrània 4. Les fàcies ceràmiques d'importació a la costa ibèrica, les Balears i les Pitiüses durant el segle III aC i la primera meitat del segle II aC (Barcelona 1998)9-28.

A. Martínez Salcedo, Redes de distribución y comercio en época romana en Bizkaia a través de los testimonios proporcionados por el ajuar cerámico. Isturitz 8, 1997, 359-384.

J. Mas, Portus Carthaginensis. Simbiosis de un emporio y una gran base militar. In: III Jornadas de Arqueología Subacuática. Puertos antiguos y comercio marítimo (Valencia 1998) 77-98.

J. Mas Adrover, El jaciment funerari de Posada de Carrossa (Artà-Mallorca): In: De les estructures indígenes a l'organització provincial romana de la Hispania citerior (Barcelona 1998) 337-349.

J. Massó, Dades sobre la producció d'àmfores de vi romanes en el sector occidental del Camp de Tarragona. In: II Col l. Internac. Arqu.Romana. El vi a l'antiguitat. Economia, producció i comerç al Mediterrani Occidental. Monogr. Badalonines 14 (Badalona 1998) 283-288.

F. Mayet/A. Schmitt, Les amphores de Sâo Cucufate (Beja). Itinéraires lusitaniens (Paris 1997) 71-109.

F. Mayet/C.T. da Silva, L'atelier d'amphores de Pinheiro (Portugal) (Paris 1998). 336 S.

X. Menendez/J.M. Solias, La villa romana de Santa María de Sales (Viladecans) en el context de la romanització del Baix Llobregat. Miscel?lania Arqueològica (1996-1997) (Barcelona 1997) 165-204.

J.A. Minguez, Jarras de cerámica engobada romana con decoraciones báquicas procedentes de Varea (La Rioja). Saguntum-Papeles del Laboratorio de Arqu. de Valencia 31, 1998, 253-258.

L.E. de Miquel, Los cubiletes de paredes finas de Cartagena. In: De les estructures indígenes a l'organització provincial romana de la Hispania citerior (Barcelona 1998) 351-371.

J. Molina Vidal, La dinámica comercial romana entre Italia e Hispania Citerior (Alicante 1997). 353 S.

J. Molina, Producción y distribución de vinos de baja calidad altoimperiales: la Hirtiola. In: II Col l. Internac. Arqu.Romana. El vi a l'antiguitat. Economia, producció i comerç al Mediterrani Occidental. Monogr. Badalonines 14 (Badalona 1998) 461-470.

J.M. Molla/J. Casas, Material ceràmic del Puig de les Muralles (Puig Rom, Roses). In: Contextos ceràmics d'època romana tardana i de l'alta Edat Mitjana (Barcelona 1997) 7-19.

J. Montesinos, Comercialización de terra sigillata en Ilici (Elche, Comunidad Valenciana, España). Arqueológica 16 (Valencia 1998).

B. Mora Serrano/M. del P. Corrales Aguilar, Establecimientos salsarios y producciones anfóricas en los territorios malacitanos. In: Figlinae Malacitanae (Málaga 1997) 27-59.

J.-P. Morel, Les importations de céramiques du IIIe siècle et de la première moitié du IIe siècle: quelques remarques à propos de l'Ibérie. In: Arqueomediterrània 4. Les fàcies ceràmiques d'importació a la costa ibèrica, les Balears i les Pitiüses durant el segle III aC i la primera meitat del segle II aC (Barcelona 1998) 243-249.

M. Moreno Almenara, Importaciones e imitaciones de cerámica romana en el yacimiento de Cercadilla (Córdoba). Siglos I al III d.C. An. Arqu. Cordobesa 9, 1998, 247-272.

M. Moreno Almenara, La villa altoimperial de Cercadilla (Córdoba): análisis arqueológico (Sevilla (1997). 339 S.

I. Navarro Luengo/L.E. Fernández Rodríguez/J. Suárez Padilla, Cerámicas comunes de época tardorromana y bizantina en Málaga. In: Figlinae Malacitanae (Málaga 997) 79-93.

J.M. Nolla/L. Palahí/J. Burch, L'abandonament de l'oppidum de Castell. Publ. Inst. d'Estudis del baix Empordà (Figueres 1998) 59-78.

O. Olasti Vila, Els primers productors d'àmfores vinícoles al Maresme (S. I a.C.). Ann. Inst. Estudis Gironins 36, 1996/97, 425-448.

O. Olesti, Els inicis de la producció vinícola a Catalunya: el paper del món indígena. In: II Col l. Internac. Arqu.Romana. El vi a l'antiguitat. Economia, producció i comerç al Mediterrani Occidental. Monogr. Badalonines 14 (Badalona 1998) 246-257.

A. Oliver/F. Gusi, La distribució de les ceràmiques d'importació als segles III/II a.C. als centres de poblament ibèric de les terres de Castelló. In: Arqueomediterrània 4. Les fàcies ceràmiques d'importació a la costa ibèrica, les Balears i les Pitiüses durant el segle III aC i la primera meitat del segle II aC (Barcelona 1998) 73-82.

A. Oliver/I. Moraño, El yacimiento romano de l'Alqueria de Moncofa (Castellón). Quad. Prehist. y Arqu. de Castelló 19, 1998, 371-394.

P. Padrós, Can Peixau: Un centre productor d'àmphores al territorium de Baetulo. In: II Col l. Internac. Arqu.Romana. El vi a l'antiguitat. Economia, producció i comerç al Mediterrani Occidental. Monogr. Badalonines 14 (Badalona 1998) 185-192.

G. Pascual Berlanga, Los materiales tardorrepublicanos del yacimiento submarino de Pudrimel. La Manga del Mar Menor/Murcia. In: III Jornadas de Arqueología Subacuática. Puertos antiguos y comercio marítimo (Valencia 1998) 263-290.

I. Pascual Buyé, Producciones helenísticas de engobe rojo en Sagunto. Rev. Arqu. Ponet 8, 1998, 87-106.

P. Pascual/A. Ribera/M. Rosselló/T. Marot, València i el seu territori: contexts ceràmics de la fi de la romanitat a la fi del califat (270-1031). Contextos ceràmics d'època romana tardana i de l'alta edat mitjana (segles IV-X). Arqueomediterrania 2 (Barcelona 1997) 179-202.

M.J. Pena/A. Barreda, Productores de vino del nordeste de la Tarraconense. Estudio de algunos nomina sobre ánforas Laietana 1 (= Tarraconense 1). Faventia 19/2, 1997, 51-73.

M.J. Pena, Productores y comerciantes de vino layetano. In: II Col l. Internac. Arqu.Romana. El vi a l'antiguitat. Economia, producció i comerç al Mediterrani Occidental. Monogr. Badalonines 14, (Badalona, 1998) 305-318.

J. Pérez Ballester, El portus de Carthago Nova. Sociedad y comercio tardo-helenísticos. In: III Jornadas de Arqueología Subacuática. Puertos antiguos y comercio marítimo (Valencia 1998) 249-262.

C. Pérez González/E. Illarregui Gómez/C. Fernández Ibáñez, Marcas de alfareros sobre terra sigillata en Cantabria. In: De les estructures indígenes a l'organització provincial romana de la Hispania citerior (Barcelona 1998) 501-516.

F. Pina/J. Pérez Casas, El oppidum Castra Aelia y las campañas de Sertorius en los años 77-76 a.C. Journal Roman Arch. 11, 1998, 245-264.

I.V. Pinto, Dolia di Sâo Cucufate et jarres modernes de l'Alentejo: essai d'ethnoarchéologie. In: Itineraires lusitaniens(Paris 1997) 11-156.

J. Polo López, Producciones cerámicas de la Meseta en época romana: TSH brillante y pintadas de tradición indígena. In: Complutum: Roma en el interior de la Península Ibérica (Alcalá de Henares 1998) 155-173.

O. Pons Machado, La cerámica norteafricana del poblado talayótico de Son Catlar. In: L'Africa romana 12 (Sassari 1998) 1335-1340.

A. Poveda, La terra sigillata y el comercio romano en Contestania. Tesis Doctoral (Alicante 1997).

A. Poveda, Una perspectiva de la proyección económica de Roma en la formación de la Hispania Citerior meridional: la comercialización. del barniz negro. In: Actas III Congr. Hispano-Italiano. Italia e Hispania en la crisis de la república romana (Madrid 1998) 149-166.

S. Prado Toledano, S.Terra sigillata africana de la villa de El Chiquero-La Viña, Aldea del Rey (Ciudad Real). Acontia 3, 1997, 29-43.

J. Principal, Las importaciones de vajilla fina de barniz negro en la Cataluña occidental durante el siglo III a.C. Comercio y dinámica de adquisición en las sociedades indigenas. BAR Internat. Ser. 729 (Oxford 1998).

J. Principal, Tarraco, las cerámicas del grupo Hercúleo y el comercio romano-itálico anterior a la II Guerra Púnica. Journal Roman Arch. 11, 1998, 233-244.

J.M. Puche, Sobre un conjunt amb ceràmica calena decorada i terracotes trobat a Tarragona. Un possible lloc de culte a la Tarraco Republicana. Rev. Arqu. Ponent 7, 1997, 237-248.

J.M. Puche, Les ceràmiques calenes a Tarraco. Les decoracions en relleu i avanç de les produccions del segle II aC. Rev. Arqu. Ponent 8, 1998, 107-127.

C. Puerta López, Els contenidors de ceràmica romana: L'altra producció dels forns laietans. In: II Col l. Internac. Arqu.Romana, El vi a l'antiguitat. Economia, producció i comerç al Mediterrani Occidental, Monografies Badalonines 14 (Badalona 1998) 258-264.

J.A. Rambla/J. Mayorga, Hornos de época altoimperial en la calle Carretería, Málaga. In: Figlinae Malacitanae. La producción de cerámica en los territorios malacitanos (Malaga 1997) 61-78.

J. Ramón, La fàcies ceràmica de importación en Eivissa durante el siglo -III. In: Arqueomediterrània 4. Les fàcies ceràmiques d'importació a la costa ibèrica, les Balears i les Pitiüses durant el segle III aC i la primera meitat del segle II aC (Barcelona 1998) 157-174.

J.A. Remolà, Ánforas y modelos de aprovisionamiento en la ciudad tardo-antigua de Tarraco (Diocesis Hispaniarum). In: L. Saguì (a cura di), Ceramica in Italia: VI-VII secolo. Atti Convegno in onore di J.W. Hayes, Roma 11-13 maggio 1995. Bibl. Arch. Medievale 14 (Firenze 1998) 797-808.

J.A. Remolà/A. Uscatescu, El comercio de ánforas orientales en Tarraco (siglos V-VII d.C.). In: II Col l. Internac. Arqu.Romana. El vi a l'antiguitat. Economia, producció i comerç al Mediterrani Occidental. Monogr. Badalonines 14 (Badalona 1998) 553-562.

J.A. Remolà/A. Uscatescu, El comercio de ánforas orientales en Tarraco (siglos V-VII d.C.). In: II Col l. Internac. Arqu.Romana. El vi a l'antiguitat. Economia, producció i comerç al Mediterrani Occidental. Monogr. Badalonines 14 (Badalona 1998) 553-562.

V. Revilla Calvo/C. Martí García/J. García Roselló u.a., El nivell d'amortizació del Cardo Maximus d'Iluro. In: Contextos ceràmics d'època romana tardana i de l'alta Edat Mitjana (Barcelona 1997) 101-119.

A. Ribera, La fundació de València. La ciutat a l?època romanorepublicana (segles II-I a. de C.). Estudios Universitarios 71 (Valencia 1998).

M. Roca Roumens/M.I. Fernández García (ed.), Terra sigillata hispánica: Centros de fabricación y producciones altoimperiales. Homenaje a María Angeles Mezquíriz (Jaén 1999). 332 S.

R. Rubio, Comercio y comerciantes en la Hispania republicana. In: Actas III Congr. Hispano-Italiano. Italia e Hispania en la crisis de la república romana (Madrid 1998) 167-176.

M.P. Sáenz Preciado, Retratos de la familia flavia como motivos decorativos en la terra sigillata hispánica. Ann. Inst. Estudis Gironins 36, 1996/97, 549-562.

F. Sala Sellés, Los problemas de caracterización del siglo III en los yacimientos de la Contestania. In: Arqueomediterrània 4. Les fàcies ceràmiques d'importació a la costa ibèrica, les Balears i les Pitiüses durant el segle III aC i la primera meitat del segle II aC (Barcelona 1998) 29-48.

E. Sanmartí Grego/J. Principal, Las cerámicas de importación, itálicas e ibéricas, procedentes de los campamentos numantinos. Rev. Arqu. Ponent 7, 1997, 35-75.

E. Sanmartí/J. Principal, Cronología y evolución tipológica de la Campaniense A del siglo II aC: las evidencias de los pecios y de algunos yacimientos históricamente fechados. In: Arqueomediterrània 4. Les fàcies ceràmiques d'importació a la costa ibèrica, les Balears i les Pitiüses durant el segle III aC i la primera meitat del segle II aC (Barcelona 1998) 193-216.

E. Sanmartí/J. Principal, Del Vas al Calix o de la "democratització dels estris de beure (de la producció de Roses a la Campaniana A). In: II Col l. Internac. Arqu.Romana. El vi a l'antiguitat. Economia, producció i comerç al Mediterrani Occidental. Monogr. Badalonines 14 (Badalona 1998) 81-86.

J. Sanmartí/J. Garcia/D. Asensio/J. Principal, Les fàcies ceràmiques d'importació del segle III aC i la primera meitat del segle II aC a la costa central de Catalunya. In: Arqueomediterrània 4. Les fàcies ceràmiques d'importació a la costa ibèrica, les Balears i les Pitiüses durant el segle III aC i la primera meitat del segle II aC (Barcelona 1998) 111-128.

E. de Sepúlveda/A. Carvalho, Cerâmica romana de paredes finas no Museu Municipal de Elvas. Conimbriga 37, 1998, 233-265.

E. Serrano Ramos, La producción cerámica de los talleres romanos de la depresión de Antequera. In: Figlinae Malacitanae (Málaga 1997) 217-232.

E. Serrano Ramos, La producción de T.S.H. del taller de "La Fábrica" (Teba, Málaga). Baetica 19 (I), 1997, 443-464.

A.U. Stylow, Ladrillo de fabricación romana, ?encontrado en Italica? Habis 29, 1998, 135-142.

J. Tremoleda, Una nova forma d'engalba blanca procedent d'Empúries. Anuari de l?Institu d?Estudis Empordanecs 30, 1997, 81-89.

J. Tremoleda, Publius Vsulenus Veiento, un magistrat Narbonès amb propietats al nor de la Tarraconense. In: XI Col l. Internac. Arqu.de Puigcerdà, Comerç i vies de comunicació (1000 aC - 700 dC (Puigcerdà 1998 ) 231-241.

J. Tremoleda, El culto a Sabacio en Hispania. Los hallazgos de Ampurias y su entorno. Rev. Arqu. 202, 1998, 32-40.

J. Uroz/J. Molina, El vino y las relaciones comerciales entre Italia y la Hispania Citerior en la Republica tardía. In: Actas III Congr. Hispano-Italiano. Italia e Hispania en la crisis de la república romana (Madrid 1998) 123-148.

F. Villaseca, El yacimiento romano de la Finca del Secretario (Fuengirola, Málaga): avance al estudio de su producción anfórica. In: Figlinae Malacitanae. La producción de cerámica en los territorios malacitanos (Malaga 1997) 261-269.

Tschechien

(E. Droberjar)

P. ervak/B. Komoróczy, Neue Entdeckungen an der römischen Befestigungsanlage "Burgstall" bei Mu?ov. Novensia (Warszawa) 10, 1998, 123-127.

E. Droberjar, Dobichov-Pihora. Ein Brandgräberfeld der älteren römischen Kaiserzeit in Böhmen (Ein Beitrag zur Kenntnis des Marbod-Reiches). Fontes Arch. Pragenses 23 (Pragae 1999). 430 S., 44 Abb., 126 Taf.

J. Tejral, Zum Stand der archäologischen Forschung über den römischen militärischen Eingriff in Gebieten nördlich der Donau. Pehled Výzkum 39, 1995/96 (1999), 81-164.

J. Tejral, Die Völkerwanderungen des 2. und 3. Jh.s und ihr Niederschlag im archäologischen Befund des Mitteldonauraumes. In: J. Tejral (Hrsg.), Das mitteleuropäische Barbaricum und die Krise des römischen Weltreiches im 3. Jahrhundert. Spisy Arch. ústavu AV R Brno 12 (Brno 1999) 205-271.

P. Zavel, Souasný stav výzkumu doby ímské a doby sthování národ v jizních echách (Der gegenwärtige Forschungsstand der römischen Kaiserzeit und der Völkerwanderungszeit in Südböhmen). Arch. Rozhledy 51, 1999, 268-516.

 

Türkei und Naher Osten

(J. Lund, J. Poblome)

D.M. Bailey, A preliminary note on the Greek, Hellenistic and Roman pottery [from Marsa Matruh-Paraetonium]. In: D.M. Bailey (ed.), Archaeological Research in Roman Egypt. Proc. 17th Class. Coll. of The Department of Greek and Roman Antiquities, British Museum, 1-4 December, 1993. Journal Roman Arch. Suppl. 19 (Ann Arbor MI 1996) 79-81.

D. Baldoni, Unguentaria tardiantichi di Iasos: addendum. Quad. Friulani di Arch. 9, 1999, 131-137.

R. Ben-Arieh, The Roman, Byzantine and Umayyad Pottery. In: Y. Hirschfeld, The Roman Baths of Hammat Gader. The Israel Exploration Society (Jerusalem 1997) 347-381.

P. Bikai/W. Fulco/J. Marchand, Tyre: The Shrine of Apollo (Amman 1996).

M. Bonifay, Annexe I. Bey 002. Les sigillées tardives. In: C. Aubert, Bey 002 Rapport préliminaire. Bull. Arch. et Art Libanais 1, 1996, 85-89.

J. Bourriau/D. Valbelle (eds.), An Introduction to the Pottery of Northern Sinai. Cahiers de la Céramique Égyptienne 5 (Le Caire 1997).

O. Bounegru/S. Erdemgil, Terra-Sigillata-Produktion aus den Werkstätten von Pergamon-Ketiostal. Vorläufiger Bericht. Istanbuler Mitt. 48, 1998, 263-277.

H. Buschhausen/J. Albani/A. Dastal/T. Gorécki/H. Harrauer/F. M. Khoysid/B. Mencarelli/ W. Pohl/V. Vogel, Ausgrabungen von Dair Abu Fana in Ägypten im Jahr 1990. Egypt and the Levant. Internat. Journal for Egyptian Arch. and Related Disciplines 4, 1994, 95-127.

C. Clamer, Fouilles Arcéologiques de Áin ez-Zûra/Callirrhoé villegiature hérodienne (Beyrouth 1997).

W.D. Coulson, Ancient Naukratis Volume II. The Survey at Naukratis and Environs. Part I. The Survey at Naukratis (Oxford 1996).

J. Dieleman, Amphora Stoppers. In: S.E. Sidebotham/W.Z. Wendrich (eds.), Berenice 1996. Report of the 1996 Excavations at Berenike (Egyptian Red Sea Coast) and the Survey of the Egyptian Desert (Leiden 1998) 265-277.

F. Dorna-Metzger, Hellenistic and Parthian-Roman Pottery from the Upper Khabur Survey: A Preliminary Study. In: V. Haas/H. Kühne/H.J. Nissen/ J. Renger (eds.), Continuity and Change in Northern Mesopotamia from the Hellenistic to the Early Islamic Period (Berlin 1996) 363-375.

U. Dotterweich, Unguentarien mit kuppelförmiger Mündung aus Knidos. Knidos-Studien 1 (hrsg. v. U. Mandel/R. Özgan/W. Raeck) (Möhnesee 1999).

U. Eisenmenger/A. Zäh, Ampullae tardoantiche dell'Asia Minore. Quad. Friulani di Arch. 9, 1999, 113-130.

S. Élaigne, Alexandrie. - Étude préliminaire d?un contexte céramique du Haut-Empire. Études Alexandrines 1, 1998, 75-103.

R.D. Gempeler, Elephantine X. Die Keramik römischer bis früharabischer Zeit. DAI Abt. Kairo, Arch. Veröff. 43 (Mainz am Rhein 1992).

J. de la Genière, Bols mégariens dans la sanctuaire d'Apollon à Claros. In: D' Episthmonikh/ suna/nthsh gia th/n ellhnistikh/ keramikh/ (Athens 1997) 369-370.

J.W. Hayes, Summary of Pottery and Glass Finds. In: S.E. Sidebotham/W.Z. Wendrich (eds.), Berenice 1994. Preliminary Report of the 1994 Excavations at Berenike (Egyptian Red Sea Coast) and the Survey of the Egyptian Desert (Leiden 1995) 29-40.

J.W. Hayes, Pottery types from Ephesos. Journal Roman Arch. 12, 1999, 715-717.

R.C. Henrickson/M.J. Blacman, Hellenistic production of terracotta roof tiles among the ceramic industries at Gordion. Oxford Journal Arch. 18, 1999, 307-326.

S. Hendrickx/M. Mossakowska/J. Poblome, Aardewerk/La céramique. In: H. Willems/W. Clarysse (eds.), Keizers aan de Nijl/Les empereurs du Nil (Leuven1999) 52-56.

L.G. Herr/W.C. Trenchard, Published pottery of Palestine. American Schools of Oriental Research (Atlanta GA 1996).

G. Hübner, Die Keramik mit aufgesetztem Relief aus Pergamon: Herstellungsverfahren und arbeitstechnische Organisation. In: D' Episthmonikh/ suna/nthsh gia th/n ellhnistikh/ keramikh/ (Athens 1997) 257-266.

S. Japp, Frührömische dünnwandige Hartware aus Pergamon. Istanbuler Mitt. 9, 1999, 301-331.

H. Jaritz/S. Favre/G. Nogera/M. Rodziewicz, Pelusium: prospection archéologique et topographique de la région de Tell el-Kanasis 1993 et 1994. Beitr. zur ägyptischen Bauforsch. u. Altertumsgesch. 13 (Stuttgart 1996).

M. Kerschner/S. Ladstätter/G.A. Plattner, Das digitale Dokumentationssystem von Keramikfunden der Grabung Ephesos. Jahresh. Österr. Arch. Inst. 68, 1999, Jahresbericht 1998, 47-62.

N.I. Khairy, The 1981 Petra Excavations I (Wiesbaden 1990).

M. Konrad, Research on the Roman and early Byzantine frontier in North Syria. Journal Roman Arch. 12, 1999, 392-410.

A. Koutsouko/M. Najjar, Pottery. In: A. Koutsouko/K.W. Russell/M. Najjar/A. Momani, The Great Temple of Amman (Amman 1997) 55-118.

E. Lafl, Sagalassos Roman relief wares from Seleuceia Sidera in Pisidia (Turkey). In: R.F. Docter/E.M. Moormann (eds.) Classical Archaeology towards the Third Millennium: Reflections and Perspectives. Proc. XVth Internat. Congr. Class. Arch., Amsterdam, July 12 -17, 1998. Allard Pierson Ser. 12 (Amsterdam 1999) 227-229.

G. de Luca, Tradierung von Bildthemen in den Werkstätten megarischer Becher in Pergamon. In: D' Episthmonikh/ suna/nthsh gia th/n ellhnistikh/ keramikh/ (Athens 1997)367-368.

C. Meyer-Schlichtmann, Keramik aus datierenden Befunden im Stadtviertel zwischen Hauptstraße, Mittelgasse und Ostgasse. In: U. Wulf, Die Stadgrabung Teil 3. Die hellenistischen und römischen Wohnhäuser von Pergamon. Alt. Pergamon XV.3 (Berlin, New York 1999) 215-229.

J. Mynarczyk, Sha?ar ha-Amakim: a Hellenistic and Roman Site in Lower Galilee. In: Centenary of Mediterranean Arch. at the Jagiellonian Univ. 1897-1997 (Cracow 1999) 93-104.

U. Outschar, EXCURS: Vorläufige chronologische Einordnung des keramischen Fundmaterials aus der Wohneinheit 4. In: St. Karwiese u. Mitarbeiter, Ephesos. Jahresh. Österr. Arch. Inst. 67, 1998, Grabungen 61-65.

Ö. Özyiit, Hellenistic Ceramics of Phokaia. In: D' Episthmonikh/ suna/nthsh gia th/n ellhnistikh/ keramikh/ (Athens 1997) 256.

S.T. Parker, The Pottery. In: B. de Vries (ed.), Umm el-Jimal. A frontier Town and its Landscape in Northern Jordan I, Fieldwork 1972-1981. Journal Roman Arch. Suppl. 26 (Porthsmouth RI 1998) 205-218.

R. Pierobon-Benoît, Coppe ellenistiche a rilievo da Iasos: un bilancio. In: D' Episthmonikh/ suna/nthsh gia th/n ellhnistikh/ keramikh/ (Athens 1997) 371-380.

J. Poblome, Sagalassos red slip ware. Typology and Chronology. Stud. in Eastern Mediterranean Arch. 2 (Turnhout 1999).

J. Poblome, The Potters' Quarter. In: M. Waelkens et al., The 1997 Excavation Campaign at Sagalassos and Dereköy. In: XX. Kaz Toplants, Tarsus 25 -29 May 1998 (Ankara 1999) 293-295.

P. Reynolds, Pottery production and economic exchange in second century Berytus: Some preliminary observations of ceramic trends from quantified ceramic deposits from the Souks excavations in Beirut. Berytus 43, 1997/98, 35-110.

C. Römer, A First Glimpse at Glazed Pottery from Tell ?eh Hamad. In: V. Haas/H. Kühne/H.J. Nissen/ J. Renger (eds.), Continuity and Change in Northern Mesopotamia from the Hellenistic to the Early Islamic Period (Berlin 1996) 13-21.

S.I. Rotroff, Moldmade Relief Bowls from Sardis. In: D' Episthmonikh/ suna/nthsh gia th/n ellhnistikh/ keramikh/ (Athens 1997) 359-366.

M. Sachioh, Bey 001 & 004. In: C. Aubert, Bey 002 Rapport préliminaire. Bull. Arch. et Art Libanais 1, 1996, 23-59.

A.K. Senol/F. Kerem, Icel Muzesi'nde Bulunan Bir Grup Amphora. Olba 3, 2000, 81-114.

B. Tekkök-Biçken, The Hellenistic and Roman Pottery from Troia: second century B.C. to sixth century A.D. Diss. Univ. Missouri-Columbia (Ann Arbor MI 1996).

R. Tomber, Provisioning the desert: pottery supply to Mons Claudianus. In: D.M. Bailey (ed.), Archaeological Research in Roman Egypt. Proc. 17th Class. Coll. of The Department of Greek and Roman Antiquities, British Museum, 1-4 December, 1993. Journal Roman Arch. Suppl. 19 (Ann Arbor MI 1996) 39-49.

R. Tomber, The Pottery. In: S.E. Sidebotham/W.Z. Wendrich (eds.), Berenice 1996. Report of the 1996 Excavations at Berenike (Egyptian Red Sea Coast) and the Survey of the Egyptian Desert (Leiden 1998) 164-180.

R. Tomber, Pottery from the sediments of the Inner Harbour (area I 14). In: K.G. Holum/A. Raban/J. Patrich (eds.), Caesarea Papers 2. Herods Temple, the Provincial Governor?s Praetorium and Granaries, The later Harbour, A Gold Coin Hoard, and Other Studies, JRA Supplementary Series 35. Portsmouth, Rhode Island 1999, 295-322.

L.E. Vaag, Phocaean Red Slip Ware, a study in typology, chronology and distribution. PhD Diss. Univ. Aarhus (Århus 1999).

Ungarn

(D. Gabler)

A. Czövek, Topográfiai adtok a limes Fadd menti szakaszához (Topographische Daten zum Limes-Abschnitt entlang Fadd). Wosinsky Mór Múz. Évk. 21, 1999, 133-149.

D. Gabler, A sárvári római utállomás és I. századi elménye (Die römische Straßenstation und ihre Vorgängerbauten aus dem 1. Jh. n. Chr.). Savaria 23/3, 1996/97 (1998) 237-328.

D. Gabler, The Flavian limes in the Danube-bend (Eastern Pannonia). Commun. Arch. Hungariae 1999, 75-86.

O. Gábor, Kesantik sirók Mágocson (Late antique graves from Mágocs). Pannonius Múz. Évk. 43, 1998 (1999), 113-130.

T. Hable, An unusual find from the proximity of the military amphitheatrum. In: Aquincum. Excavations and rescue work of the Aquincum Museum in 1998 (Budapest 1999) 37-49.

T. Hable, Recent results of the Corvin Square excavations 1998. In: Aquincum. Excavations and rescue work of the Aquincum Museum in 1998 (Budapest 1999) 109-120.

P. Kóvacs, The principia of Matrica. Commun. Arch. Hungariae 1999, 49-74.

M. Khegyi/G. Vörös, A vaskuti halmik és földvár (Die Hügel und der Erdwall von Vaskut - Forschungsgeschichte und Materialvorlage). Móra Ferenc Múz. Évk. Studia Arch. Szeged 1999, 217-260.

Zs. Mráv, Aurelius Martialis, naucler(us) portus (A)eni. Zum Handelsleben des 3. Jh. n.Chr. in Brigetio. Münster. Beitr. Ant. Handelsgesch. 19, 1999, 73-86.

K. Ottományi, Kés római kerámiagyartás a Dunakanyarban (Spätrömische keramische Produktion im Donau-Knie). Kutatások Pest megyében. Tudományos konferencia (Wiss. Tagung über die Untersuchungen im Komitat Pest). Pest Megyei Múz. Füzetek 5, 1998, 25-47.

K. Ottományi/O. Sosztarits, Spätrömischer Töpferofen im südlichen Stadtteil von Savaria. Savaria 23.3, 1996/97 (1998), 145-216.

K. Végh, Császárkori telep Szirmabesnyn (Eine Siedlung aus der Kaiserzeit in Szirmabesnyn). A Herman Ottó Múz. èvk. 37, 1999, 181-222.